La marca de Svalbard és l'ós polar. Si els de la SGAE gestionessin els drets d'imatge dels óssos polars, a Svalbard es forrarien.
Qualsevol negoci, centre públic, govern, empresa ... Qualsevol cosa que s'organitzi a les illes ha de tenir un ós polar al logo. Si no, no és de Svalbard. Així de senzill. I us asseguro que no exagero en absolut.
També abunden, a qualsevol cantonada, els óssos polars dissecats. Per a mi, un animal dissecat sempre resulta trist però hi ha casos en què algunes suposadament ments creatives freguen el ridícul. Al meu hotelet hi ha un ós polar dissecat i partit en dos. La part de les potes de darrera està situada en una habitació amb les potes al terra i el cos tallat recolzat a la paret com si l'ós l'estés travessant. A l'habitació contígua la instal.lació artística (?) continua amb el cos sortint de la paret i les potes davanteres enfundades amb guants de boxa. Patètic.
Es calcula que entre Svalbard i Franz Josef Land hi ha 3000 exemplars d'ós polar. Al continent no hi ha óssos polars. Fins l'any 1973 es caçaven óssos sense pietat a Svalbard i la seva població es va reduir fins els 1500 exemplars. Aleshores es va decidir protegir-los completament: està prohibit seguir-los (encara que no sigui per caçar-los), posar-los esquers (menjar) per tal que s'acostin i poder-los veure i, sobretot, està prohibit caçar-los. Des de 1973 no es poden matar óssos polars a Svalbard. Hi ha, però, una excepció: la defensa pròpia. I això obre un altre capítol apassionant sobre les peculiaritats de Svalbard. Capbussem-nos-hi.
.
Els óssos polars són animals perillosos que fàcilment poden matar una persona si tenen molta gana o se senten amenaçats. Els més perillosos són els joves (per inexperts) i els vells (perquè han perdut habilitats i una persona sempre és una presa fàcil). També són curiosos i a vegades s'apropen sense cap intenció d'atacar. Tota la geografia civilitzada de Svalbard (que no és gaire) està plena de cartells, senyals i tot tipus d'indicacions advertint de la perillositat d'aquests animals. Està quasi prohibit sortir dels assentaments sense un rifle.
Et demanen també que portis una pistola de bengales per distreure l'ós i així evitar haver d'usar el rifle i que, si acampes, enrevoltis tot el campament d'un cable connectat a algun dispositiu avisador per si un ós mira d'entrar. També està prohibit dipositar la brossa del campament a menys de 100 m.
En fi, jo penso que una part d'aquest desplegament forma part de l'espectacle de promoció turística. I és que a Svalbard hi ha dos classes de mines: les de carbó i les d'or (blanc, en aquest cas). En tot cas, cada temporada, una desena d'óssos polars cauen abatuts per accions en "defensa pròpia". El per què alguns d'aquells "excursionistes" portaven un rifle automàtic amb mira telescòpica capaç de fer blanc (mai millor dit) amb precisió a més de 500 m. no ho sabrem mai. També és cert que fa alguns anys un estudiant va morir com a conseqüència de l'atac d'un ós polar jove. Així doncs, i perdoneu el cinisme, si comptem els, diguem, 10 darrers anys, anem 100-1 a favor dels animals civilitzats.
A Svalbard hi ha molta més fauna, però tota queda eclipsada darrera del tro del rei de l'àrtic: molts tipus d'ocells (entre ells, els frarets i els "polar terns" que es dediquen a fotre't cops de pic al cap si passes aprop del seu niu), foques, morses, guineus polars, balenes...
Tots aquests mamífers, començant pels óssos i acabant per les balenes han estat objecte de depredació sistemàtica i despietada per part dels animals civilitzats des que, a finals del s. XVI, Barents les va descobrir per a la civilització (?) i fins fa ben poc. Els propis homes que acompanyaven Barents a la seva expedició de 1596 van donar per inaugurada la temporada de cacera de l'ós blanc tot just tocar terra. Durant els propers segles, els únics pobladors de Svalbard van ser trampers i caçadors i els únics vaixells que navegaven les seves aigües eren baleners.
L'home civilitzat és el depredador més salvatge de Svalbard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada