divendres, 6 de juny del 2008

Tilburg

6.06.08. 13:40. Tilburg (51º N.)



Molt a la vora del meu camí hi ha Tilburg. I qui hi tenim a la Universitat de Tilburg? Ho heu endevinat: la nostra col.lega i sin embargo amiga, Sílvia. A més a més, necessito una dutxa. No se'n parli més, la passo a veure ;-) !!!!

La Sílvia em ve a esperar a l'estació. És cert que l'he apartat abans d'hora de les seves tasques científiques, però m'ho agraeix perquè per a qualsevol persona és un honor i un privilegi tenir-me com a convidat. Estranyament, els conductors d'autobusos de Tilburg no ho consideren de la mateixa manera i, tot i saber que arribava, han mantingut pel dia d'avui la vaga que ja fa dies que dura. Això ens obliga a caminar fins el seu apartament un parell de kilòmetres arrossegant la piiiiiip maleta. Merda!! Però encara no està tot perdut: poso cara de cansat i la Sílvia (que, com diu el Ramiro i pensem tots, és encantadora) s'ofereix molt amablement a arrossegar ella la maleta. Accepto immediatament, abans de que es repensi i col.laboro portant l'ampolla d'aigua.




L'apartament és molt cuco: dues habitacions, cuina americana, balcó amb vistes de setè pis sobre un campus verd, verd, verd... Jo, que ja m'hi trobo com a casa, poso les meves coses de qualsevol manera per la sala i li desorganitzo tot una mica, però ella és de bona pasta i no es queixa. Seguidament, em disposo a exercir de convidat, estirar-me al sofà i deixar que em prepari el dinar, però, malauradament, ha d'anar al sòtan de l'edifici a posar una rentadora (mira que tenia dies per posar aquesta coi de rentadora....). Com jo tinc molta gana, em veig obligat a preparar un platet senzill sense esperar més:

"Flamejat d'encenalls de pollastre de camp amb deconstrucció de vegetals de mercat"

Passo a explicar el detall del plat, per si el voleu preparar a casa:
"flamejat", és perquè m'he passat amb el foc i s'ha cremat,
"encenalls", perquè el pit de pollastre estava sencer i amb la misèria de ganivet que tenia i la meva poca traça, no he aconseguit fer cap filet més gran que l'ungla d'un dit,
de "camp"-ofrío (s'entén: era la marca del pit de pollastre),
"deconstrucció", vol dir, en realitat, descongelació. Els vegetals eren congelats de bossa.
"de mercat", d'un mercat molt bo, tan bo que era un super-mercat.

No cal dir que ha estat boníssim. Encara em xupo els dits ara. La Sílvia no n'ha volgut perquè acaba de dinar, o això m'ha dit...

Al vespre m'ensenya Tilburg, que té un centre que no està malament i la convido a sopar. O això volia, que consti.... Però ella ha estat més ràpida... Un altre dia pagaré jo --li dic-- (no sé quin dia, perquè marxo demà... --penso--).

Però en veure tanta generositat, decideixo que em quedo un dia més i l'endemà ens en anem a Amsterdam. Ella em paga mig bitllet. El que us deia: un encant!!!


Sílvia immediatament després de
demostrar un teorema


Paisatges d'Amsterdam amb interposició de figura humana


Bellesa nòrdica sobre fons intranscendent



Sílvia poc abans de marxar jo


Josepma acabat de dutxar

Entre Bèlgica i Holanda

6.06.08. 11:13. Tren de Brussel.les (50º N.) a Roosendaal

Al tren que va de Brussel.les a Roosendaal (a Holanda) estic enrevoltat per una autèntica conxorxa internacional. A darrera meu, una senyora amb aparença índia parla en anglès d'alta política internacional. Al meu costat, una senyora sola amb hijab mira per la finestra. Més endarrera una altra parla en mòbil de negocis en espanyol i, al davant a la dreta dues noies italianes preparen les vacances. Pel reflex de la finestra veig un home al seient del davant aporrejant en alemany el teclat d'un mac.

Ep.. Alarma!!! Fa dos minuts que havíem d'haver sortit. N'haurà passat una de molt grossa: s'haurà cremat algun vagó? una amenaça de bomba? o potser han comés l'error de contractar un maquinista espanyol?

L'Europa civilitzada continua essent grisa.

Les estacions de París

6.06.08. 9:00. Tren Thalis de París (48º N.) a Brussel.les

A les 8:55 el meu tren Thalis surt puntualment de l'estació del Nord parissina rumb a Brussel.les.
Una visió fugicera del turó de Montmartre cobert per les parets nevades de la Basílica és l'únic signe clar que certifica la meva breu estada a París. Perquè les clavegueres de París són ben iguals a les de qualsevol altra ciutat del nostre món occidental-civilitzat-globalitzat: l'estació d'Austerlitz, on he arribat des de Cerbère, és del tot indistingible de la de Sants; la línia 5 del metro que m'ha portat a la del Nord, podria ben bé ser la de Barcelona i, finalment, la del Nord, on agafo el Thalis cap a Brussel.les, s'assembla tant a la d'Austerlitz que, per un moment, penso que he fet una mena de bucle amb el metro.

Ah... però com passa sovint, les aparences enganyen: París-Austerlitz és l'estació pobra on arriben els trens cutres que vénen de baix: és l'"Estació del Sud", tot i que la correcció política aconsellés assignar-li un altre nom. Les seves andanes estan poblades per talgos que vénen de Barcelona i expressos que arriben de Cerbère, com el que m'ha portat a mi. En canvi, les andanes de l'"Estació del Nord" (aquesta sí, amb el nom que li correspon) estan reservades als moderns TGVs, Thalis i Eurostar que volen des de París a les ciutats germanes de l'Europa civilitzada: Londres, Brussel.les, Amsterdam, Colònia. Guardaagulles armats protegeixen l'estació del Nord de l'entrada de qualsevol Talgo, express, regional o altres carruatges indesitjables. Segur que l'imaginari col.lectiu d'aquesta ciutat situa l'Estret de Gibraltar en algun punt de la línia 5 del Metro entre les estacions d'Austerlitz i del Nord.

El revisor em desperta d'aquests pensaments, em marca el bitllet i em somriu satisfet. Qualsevol expert lector d'ànimes podria confirmar que m'ha dit: "Benvingut a Europa". Doncs gràcies bon home.

A través de l'aparador de les finestres es veu una França grisa que desfila a tota velocitat. El gris sembla el color de la civilització. Comença a ploure.

Endormiscat, sento corredissa al vagó. Miro el rellotge. És clar, les 10:17. Puntualment, el Thalis entra a l'estació de Brussel.les Midi. Continua plovent.