Molt a la vora del meu camí hi ha Tilburg. I qui hi tenim a la Universitat de Tilburg? Ho heu endevinat: la nostra col.lega i sin embargo amiga, Sílvia. A més a més, necessito una dutxa. No se'n parli més, la passo a veure ;-) !!!!
La Sílvia em ve a esperar a l'estació. És cert que l'he apartat abans d'hora de les seves tasques científiques, però m'ho agraeix perquè per a qualsevol persona és un honor i un privilegi tenir-me com a convidat. Estranyament, els conductors d'autobusos de Tilburg no ho consideren de la mateixa manera i, tot i saber que arribava, han mantingut pel dia d'avui la vaga que ja fa dies que dura. Això ens obliga a caminar fins el seu apartament un parell de kilòmetres arrossegant la piiiiiip maleta. Merda!! Però encara no està tot perdut: poso cara de cansat i la Sílvia (que, com diu el Ramiro i pensem tots, és encantadora) s'ofereix molt amablement a arrossegar ella la maleta. Accepto immediatament, abans de que es repensi i col.laboro portant l'ampolla d'aigua.
L'apartament és molt cuco: dues habitacions, cuina americana, balcó amb vistes de setè pis sobre un campus verd, verd, verd... Jo, que ja m'hi trobo com a casa, poso les meves coses de qualsevol manera per la sala i li desorganitzo tot una mica, però ella és de bona pasta i no es queixa. Seguidament, em disposo a exercir de convidat, estirar-me al sofà i deixar que em prepari el dinar, però, malauradament, ha d'anar al sòtan de l'edifici a posar una rentadora (mira que tenia dies per posar aquesta coi de rentadora....). Com jo tinc molta gana, em veig obligat a preparar un platet senzill sense esperar més:
"Flamejat d'encenalls de pollastre de camp amb deconstrucció de vegetals de mercat"
Passo a explicar el detall del plat, per si el voleu preparar a casa:
"flamejat", és perquè m'he passat amb el foc i s'ha cremat,
"encenalls", perquè el pit de pollastre estava sencer i amb la misèria de ganivet que tenia i la meva poca traça, no he aconseguit fer cap filet més gran que l'ungla d'un dit,
de "camp"-ofrío (s'entén: era la marca del pit de pollastre),
"deconstrucció", vol dir, en realitat, descongelació. Els vegetals eren congelats de bossa.
"de mercat", d'un mercat molt bo, tan bo que era un super-mercat.
No cal dir que ha estat boníssim. Encara em xupo els dits ara. La Sílvia no n'ha volgut perquè acaba de dinar, o això m'ha dit...
Al vespre m'ensenya Tilburg, que té un centre que no està malament i la convido a sopar. O això volia, que consti.... Però ella ha estat més ràpida... Un altre dia pagaré jo --li dic-- (no sé quin dia, perquè marxo demà... --penso--).
Però en veure tanta generositat, decideixo que em quedo un dia més i l'endemà ens en anem a Amsterdam. Ella em paga mig bitllet. El que us deia: un encant!!!
Sílvia immediatament després de
demostrar un teorema
Paisatges d'Amsterdam amb interposició de figura humana
Bellesa nòrdica sobre fons intranscendent
Sílvia poc abans de marxar jo
Josepma acabat de dutxar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada