diumenge, 15 de juny del 2008

La paella laponesa

15.06.08. 20:30. Camí de Helsinki a Vaasa.

Qui m'anava a dir que en una paradeta de menjar de Lapònia, al mercat del port de Helsinki, aprendria una recepta millorada de paella? Ja ho diuen, que viatjar sempre enriqueix... Quan he vist que un dels plats que oferia la paradeta era "paella" (així , tal qual) ràpidament n'he demanat una ració per veure si en podia desxifrar la recepta. Ho he fet i ara us la presento en exclusiva. Que tremolin els valencians!!!



Es posa aigua a bullir en una cassola i, quan arrenca el bull, s'hi afegeix la quantitat que es consideri oportuna d'arròs. En realitat, si és poc o molt tampoc no té massa importància. Si es disposa d'altres vegetals al rebost, com ara mongeta verda, pastanagues o pèsols, també s'hi poden afegir, però és optatiu. El més important és afegir-hi com un kilo de colorant groc i anar remenant fins que l'arròs agafi el color de les cares dels treballadors de Txernòbil just després de la catàstrofe. Es retira del foc i s'escorre. En un recipient apart, es fregeixen els peixets i les gambetes de què es disposi. I ja està!!! Senzill però efectiu. Un autèntic plaer pels sentits, sobretot pel de la vista (sempre i quan el plat es miri amb ulleres de sol). Com a suggeriment de presentació proposo servir-la directament en una tassa (de vàter, vull dir).





En qualsevol cas, el peixet fregit, una mena d'hamburguesa de peix i gambes i una sopa de salmó m'han agradat molt. He repetit.

Les dues noies que portaven la paradeta eren morenes (aquí trobar una noia morena és més difícil que trobar un euro legal a casa del Julián Muñoz), baixetes (aquí la mida estàndar tant de noi com de noia puja bastant) i tenien uns trets un tant orientalitzats. Així que, o són lapones o són immigrants xineses a qui els seus pares han fotut fora del restaurant i sobreviuen amb aquesta paradeta a base de suposada paella i pescaíto lapón frito.

M'han entrat ganes de llegir alguna cosa de Lapònia, de la qual confesso que no tinc ni idea.



Un parc amb cases

15.06.08. 19:50. Tren de Helsinki a Vaasa

Me'n vaig de Helsinki amb el dubte de si he visitat una ciutat o un parc amb cases: gespa, arbres, llacs, espai, grans avingudes amb poc tràfic, bicicletes (sempre amb el seu camí separat del tràfic a motor), tramvies desplaçant-se àgilment sota la teranyina que els alimenta, un port al centre de la ciutat amb velers espectaculars trets d'una pel.lícula de pirates. No diria que Helsinki té zones verdes; diria que la ciutat és una zona verda. Segurament exagero una mica, però en tot cas, Helsinki s'ha guanyat aquesta exageració.

És clar que Helsinki també té els edificis i els monuments que se li suposen: que si el museu d'això, que si l'òpera d'allò. Això, poc o molt, és a totes les ciutats. Però passejar per aquesta, a més a més, és un plaer.

Aprop de l'Estació he descobert una llibreria magnífica: enorme i preciosa: Akateeminen Kirjakauppa. O si ho voleu en suec: Akademiska Bokhandeln. Allí he vist que en Mankell ha tret un nou llibre de misteri: Kinesen (L'home xinès, segons sembla). Va d'una jutge que investiga la massacre de vàries persones en un poble de xina. Jo espero que després de la gran decepció del Cervell d'en Kennedy, remunti una mica el vol. Pitjor ja no pot caure.





























































Terrassa o platea?? (això no ho havia vist ni al Nelson. i mira que n'és de provincià...)



















Escultura-homenatge o escultura-escarni??

Russos

15.06.08. 18:30. Estació de Helsinki



A la via del costat del Pandolino que em retornarà a Vaasa hi ha estacionat el tren nocturn "Lleó Tolstoi" que va a Moscou. Déu meu: veure'l és com retrocedir 20 anys en el temps i tornar a l'època soviètica (o potser estalinista). Cada porta de cada vagó està guardada per un ferroviari amb uniforme i aspecte militar, amb una gorra tan ampla com les seves espatlles i un esguard amenaçador. Només els falta l'arma reglamentària. No m'estranya que el tren vagi buit: a veure qui és el guapo que gosa pujar-hi...

Per entrar a Rússia cal un visat. Per obtenir el visat cal molta paciència, la invitació d'un ciutadà rus, una reserva d'hotel i diners pels dies d'estada. Fins i tot per passar per Rússia en un tren internacional et cal un visat de pas que només et fan a l'ambaixada si presentes el bitllet corresponent i suposo que també amb molta antel.lació. A la web de l'ambaixada russa adverteixen que el visat és un document obligatori per entrar i també per sortir, avisant-te així que si el perds o troben que està descolorit et poden detenir i aplicar-te qualsevol legislació soviètica que encara sigui vigent i acabar en un cul de presó fent companyia a qualsevol dissident polític.

Els països evolucionen: arreu de l'Europa de l'est cada cop queden menys vestigis de les misèries soviètiques. Alguns, com Eslovènia i Polònia, han entrat a la UE (Eslovènia, fins i tot, té com a moneda l'euro) i per tots els altres s'hi pot viatjar lliurement. Però Rússia no. Rússia es manté com la reserva putrefacta d'Orient. Una selva governada per polítics corruptes amb els mateixos deixos dictatorials que quan s'estilaven els Secretaris generals del Partit. Ara, però, estan en mans de les màfies i del capitalisme salvatge en la seva fase més cavernícola (aquella que ni tan sols necessita fer subtils les seves formes). Tot això amanit amb una democràcia encara més de pa sucat amb oli que la nostra. La gent passa penúries econòmiques, l'alcohol fa estralls, l'esperança de vida no deu superar els 50, les noies desitgen trobar un marit occidental que les allunyi d'aquell forat però les autoritats no es resignen a deixar d'exercir el poder absolut menysprant propis i estranys. Es passegen pel Consell de Seguretat de l'ONU amb el seu uniforme de gala que porta enganxades armes nuclears al lloc dels galons; perpetren assassinats legals de txexens; ordenen neteges ètniques; celebren judicis de la Srta. Pepis; resolen crisis d'hostatges a l'estil Rambo i no queda ni l'apuntador i, finalment, neguen als seus ciutadans una indústria turística demanant estúpids visats als visitants per no perdre el seu deliri de grandesa ni la seva vana il.lusió de poder. Per mantenir la paranoia de que, com fa 30 anys, tothom ha de tremolar només de sentir el nom del seu país. Patètic.



Un diumenge a Helsinki

15.06.08. 7:40. Tren de Vaasa a Helsinki (60º N.)



A veure si ho hem entès bé: el tren surt de Vaasa a les 7:35, arriba a Helsinki a les 11:30 , després de 4 hores de viatge i el darrer tren del dia per tornar a Vaasa surt de Helsinki a les 18:30 i arriba, finalment, a Vaasa a les 22:30. Això fa que m'estaré 8 hores viatjant per visitar Helsinki durant 7 hores. Que m'he begut l'enteniment?

Bé, si de cas, només parcialment. Tinc una petita excusa: avui caduca l'interrail que em vaig comprar per fer el viatge d'anada, així que aquesta marató em permet anar a Helsinki de franc. Ah... les meves arrels catalanes no estan tan oblidades com pensava. A més a més, a hores d'ara ja deveu haver endevinat que viatjar en tren per a mi no es cap tortura ;-)

El trajecte de Vaasa a Helsinki no és directe. Cal fer un transbordament a Seinajöki, ciutat en què la via morta de Vaasa enllaça amb la xarxa ferroviària finlandesa. Una xarxa que mira cap al sud, perquè cap al nord només hi ha un parell de branques que busquen el cercle polar i la Lapònia. Rovaniemi i Kolari són les estacions més septentrionals de Finlàndia i quasi d'Europa.

El tren de Vaasa a Seinajöki em recorda molt al de Lleida a La Pobla: un brancal mort, un tren buit, quasi sense passatgers i diésel!!! La línia de Vaasa, com la de La Pobla, no està electrificada. Jo no recordo cap altra línia de tren que no n'estigui (tot i que les rodalies de Barna potser anirien millor si no n'estessin). N'està la de Puigcerdà? i el tren de Sóller a Mallorca? No ho sé.

La línia em recorda la de la Pobla, però el paisatge no: vastíssimes planes pintades amb "tots els colors del verd" (que diria el Raimon), espurnejades ara i adès de cases soles; boscos immensos d'avets enormes contra el cel gris i plujós. Boscos ben alimentats que no pateixen els racionaments d'altres latituds. Aquest paisatge té poc a veure amb l'aridesa i les elevacions del Montsec, sembrat de matolls, de pins bords o alzines escarransides; ni amb les estretors de Terradets que donen pas, a Cellers, a la silueta majestuosa del Pirineu retallat a l'horitzó sota un cel quasi sempre blau. Podreu creure'm si us dic que en tot el viatge (i he fet Kms....) els únics turons que he vist i que mereixin aquest nom són els de Cerbère, l'agonia del Pirineu abans de quedar sepultat sota la Mediterrània??? Aquí, els avets altíssims fan de turons i, si convé, de muntanyes.




A Seinajöki la decoració canvia completament: el tren cap a Helsinki és un intercity modern (que anomenen "pendolino") i que va ple fins dalt. Doble via, vagó restaurant, velocitat alta.... M'havia oblidat ja del gust de la civilització. El paisatge, però, continua igual. Plou.