Qui m'anava a dir que en una paradeta de menjar de Lapònia, al mercat del port de Helsinki, aprendria una recepta millorada de paella? Ja ho diuen, que viatjar sempre enriqueix... Quan he vist que un dels plats que oferia la paradeta era "paella" (així , tal qual) ràpidament n'he demanat una ració per veure si en podia desxifrar la recepta. Ho he fet i ara us la presento en exclusiva. Que tremolin els valencians!!!
Es posa aigua a bullir en una cassola i, quan arrenca el bull, s'hi afegeix la quantitat que es consideri oportuna d'arròs. En realitat, si és poc o molt tampoc no té massa importància. Si es disposa d'altres vegetals al rebost, com ara mongeta verda, pastanagues o pèsols, també s'hi poden afegir, però és optatiu. El més important és afegir-hi com un kilo de colorant groc i anar remenant fins que l'arròs agafi el color de les cares dels treballadors de Txernòbil just després de la catàstrofe. Es retira del foc i s'escorre. En un recipient apart, es fregeixen els peixets i les gambetes de què es disposi. I ja està!!! Senzill però efectiu. Un autèntic plaer pels sentits, sobretot pel de la vista (sempre i quan el plat es miri amb ulleres de sol). Com a suggeriment de presentació proposo servir-la directament en una tassa (de vàter, vull dir).
En qualsevol cas, el peixet fregit, una mena d'hamburguesa de peix i gambes i una sopa de salmó m'han agradat molt. He repetit.
Les dues noies que portaven la paradeta eren morenes (aquí trobar una noia morena és més difícil que trobar un euro legal a casa del Julián Muñoz), baixetes (aquí la mida estàndar tant de noi com de noia puja bastant) i tenien uns trets un tant orientalitzats. Així que, o són lapones o són immigrants xineses a qui els seus pares han fotut fora del restaurant i sobreviuen amb aquesta paradeta a base de suposada paella i pescaíto lapón frito.
M'han entrat ganes de llegir alguna cosa de Lapònia, de la qual confesso que no tinc ni idea.
