A la via del costat del Pandolino que em retornarà a Vaasa hi ha estacionat el tren nocturn "Lleó Tolstoi" que va a Moscou. Déu meu: veure'l és com retrocedir 20 anys en el temps i tornar a l'època soviètica (o potser estalinista). Cada porta de cada vagó està guardada per un ferroviari amb uniforme i aspecte militar, amb una gorra tan ampla com les seves espatlles i un esguard amenaçador. Només els falta l'arma reglamentària. No m'estranya que el tren vagi buit: a veure qui és el guapo que gosa pujar-hi...
Per entrar a Rússia cal un visat. Per obtenir el visat cal molta paciència, la invitació d'un ciutadà rus, una reserva d'hotel i diners pels dies d'estada. Fins i tot per passar per Rússia en un tren internacional et cal un visat de pas que només et fan a l'ambaixada si presentes el bitllet corresponent i suposo que també amb molta antel.lació. A la web de l'ambaixada russa adverteixen que el visat és un document obligatori per entrar i també per sortir, avisant-te així que si el perds o troben que està descolorit et poden detenir i aplicar-te qualsevol legislació soviètica que encara sigui vigent i acabar en un cul de presó fent companyia a qualsevol dissident polític.
Els països evolucionen: arreu de l'Europa de l'est cada cop queden menys vestigis de les misèries soviètiques. Alguns, com Eslovènia i Polònia, han entrat a la UE (Eslovènia, fins i tot, té com a moneda l'euro) i per tots els altres s'hi pot viatjar lliurement. Però Rússia no. Rússia es manté com la reserva putrefacta d'Orient. Una selva governada per polítics corruptes amb els mateixos deixos dictatorials que quan s'estilaven els Secretaris generals del Partit. Ara, però, estan en mans de les màfies i del capitalisme salvatge en la seva fase més cavernícola (aquella que ni tan sols necessita fer subtils les seves formes). Tot això amanit amb una democràcia encara més de pa sucat amb oli que la nostra. La gent passa penúries econòmiques, l'alcohol fa estralls, l'esperança de vida no deu superar els 50, les noies desitgen trobar un marit occidental que les allunyi d'aquell forat però les autoritats no es resignen a deixar d'exercir el poder absolut menysprant propis i estranys. Es passegen pel Consell de Seguretat de l'ONU amb el seu uniforme de gala que porta enganxades armes nuclears al lloc dels galons; perpetren assassinats legals de txexens; ordenen neteges ètniques; celebren judicis de la Srta. Pepis; resolen crisis d'hostatges a l'estil Rambo i no queda ni l'apuntador i, finalment, neguen als seus ciutadans una indústria turística demanant estúpids visats als visitants per no perdre el seu deliri de grandesa ni la seva vana il.lusió de poder. Per mantenir la paranoia de que, com fa 30 anys, tothom ha de tremolar només de sentir el nom del seu país. Patètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada