It seems a pity, but I do not think I can write more. Last entry.
dimecres, 20 d’agost del 2008
El gran Sud
20.08.08. 8:00. Lleida
L'entrada puntual de l'AVE de Zaragoza a l'estació de Lleida a les 23:45 del dia 19.08.08 dóna oficialment per acabat el meu viatge al Gran Nord. El viatge que em va portar des dels 41ºN. de Lleida fins els 79ºN de Piramiden, a Svalbard i que ara m'ha retornat als 41º del meu Gran Sud.
La calor, la nòvia de tota la vida, amb la que vaig voler tallar fa dos mesos, m'ha vingut a esperar a l'estació i de seguida m'ha abraçat efusivament. Al meu sud, al nostre sud, no hi ha amant més fidel que aquesta. A mi m'ha esperat pacientment, com Penèlope, dos mesos llargs asseguda a la sala d'espera de l'estació i cercant-me en cada tren que s'aturava. Li pregunto: "què he de fer per lliurar-me de tu?" I ella em contesta abraçant-se'm més fort encara. Torno a ser seu. Ha tornat a guanyar.
I encara que aquest Gran Sud sigui la meva terra, i que, un cop més, el meu viatge ha estat d'anada i tornada, què bo que és saber que altres terres poden ser també meves per unes setmanes, per uns mesos o per una vida sense que s'esmicoli cap ordre fonamental en el funcionament de l'Univers. Què tranquil.litzador que resulta adonar-me de que no tinc cap gen català dins del meu cos que em diferencïi biològicament dels ciutadans que viuen als territoris que anomenem Finlàndia, Itàlia, Espanya o Nicaragua i que, per tant, m'impedeixi ser un d'ells. Com m'asserena adonar-me, ara que he viatjat una mica, que, malgrat el que ens diuen els Rajoys, els Masos i els Ibarretxes, les fronteres no són línies que la naturalesa hagi marcat damunt de la Terra per separar territoris i persones.
Com m'il.lusiona, en definitiva, saber que l'única frontera real que em dificulta compartir coses amb un ciutadà que viu al territori que coneixem com a Finlándia, es pot superar estudiant una mica.
Mmmm... El Gran Sud.... quin títol més maco pel blog d'un viatge.... ;-)
L'entrada puntual de l'AVE de Zaragoza a l'estació de Lleida a les 23:45 del dia 19.08.08 dóna oficialment per acabat el meu viatge al Gran Nord. El viatge que em va portar des dels 41ºN. de Lleida fins els 79ºN de Piramiden, a Svalbard i que ara m'ha retornat als 41º del meu Gran Sud.
La calor, la nòvia de tota la vida, amb la que vaig voler tallar fa dos mesos, m'ha vingut a esperar a l'estació i de seguida m'ha abraçat efusivament. Al meu sud, al nostre sud, no hi ha amant més fidel que aquesta. A mi m'ha esperat pacientment, com Penèlope, dos mesos llargs asseguda a la sala d'espera de l'estació i cercant-me en cada tren que s'aturava. Li pregunto: "què he de fer per lliurar-me de tu?" I ella em contesta abraçant-se'm més fort encara. Torno a ser seu. Ha tornat a guanyar.
I encara que aquest Gran Sud sigui la meva terra, i que, un cop més, el meu viatge ha estat d'anada i tornada, què bo que és saber que altres terres poden ser també meves per unes setmanes, per uns mesos o per una vida sense que s'esmicoli cap ordre fonamental en el funcionament de l'Univers. Què tranquil.litzador que resulta adonar-me de que no tinc cap gen català dins del meu cos que em diferencïi biològicament dels ciutadans que viuen als territoris que anomenem Finlàndia, Itàlia, Espanya o Nicaragua i que, per tant, m'impedeixi ser un d'ells. Com m'asserena adonar-me, ara que he viatjat una mica, que, malgrat el que ens diuen els Rajoys, els Masos i els Ibarretxes, les fronteres no són línies que la naturalesa hagi marcat damunt de la Terra per separar territoris i persones.
Com m'il.lusiona, en definitiva, saber que l'única frontera real que em dificulta compartir coses amb un ciutadà que viu al territori que coneixem com a Finlándia, es pot superar estudiant una mica.
Mmmm... El Gran Sud.... quin títol més maco pel blog d'un viatge.... ;-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
