Tren nocturn (2)

9.06.08. 23:45. Tren d'Estocolm a Umea

A la fi ha sortit el tren. La conversa a l'andana amb una cordobesa (argentina) a qui l'amor havia portat a aquestes terres sueques (no se m'acudeix cap altre motiu que l'amor per venir aquí a viure. Bé, potser el sexe... ;-) ) ha estat interessant però després de passar algunes nits dormint poc i/o malament tenia ganes de que arribés el tren, tancar-me al meu compartiment i penjar el "no molestin" a la porta (sobretot per tal que el llegissin els companys de compartiment i es busquessin la vida a algun altre lloc, que el tren és llarg). Quan he vist que els companys de compartiment eren, més aviat, companyes i. per acabar-ho d'arreglar, dues sueques de vint-i-pocs que feien perfecte honor a tota la literatura escrita sobre aquests especímens de dona, he pensat que, ben mirat, no em faria res compartir l'habitació amb elles.
A més a més, ha resultat que la més alta era experta en trens nocturns i en un tres-i-no-res ha transformat el compartiment (que inicialment contenia dos sofàs enfrontats) en quatre lliteres. A la part superior del compartiment hi havia dues lliteres més. En total, sis. Estava així d'encantat quan han entrat sense demanar permís a ningú dos suecs de dimensions cerveseres. El més gras, sense avisar, s'ha posat a la llitera de damunt de la meva i l'ha fet cruixir. Jo he tancat els ulls i he serrat les dents, però no ha passat res. La llitera ha aguantat, però per quant de temps...?

M'encanten els trens nocturns: llarguíssims, els compartiments de sofàs convertibles en lliteres, l'escaleta per pujar als llits superiors, el vagó restaurant, (les sueques ;-) )... Cada centímetre perfectament aprofitat. Les dues darreres nits n'he agafat un cada nit: el d'ahir, a Utrecht i estava operat per DB (la Renfe alemanya); el d'avui, a Estocolm, operat per SJ (la Renfe sueca). Aparentment, tots dos són iguals, però tenen diferències quasi imperceptibles que fan que el suec sigui molt més confortable que l'alemany. La primera és que les lliteres són 3 o 4 dits més llargues al suec. Aquests 3 o 4 dits marquen la diferència entre poder-me estirar completament o amb la incomoditat dels peus tocant a la paret del vagó, com em passava en l'alemany. La segona és que cada llitera del suec té una lleixa plegable feta de xarxa on s'hi pot posar la roba. Ahir la vaig haver de posar a damunt de la pròpia llitera i em va fer calor. La tercera és que les proteccions laterals per evitar caure durant la nit a les lliteres dels pisos mig i superior són una barra metàl.lica a l'alemany i unes corretges, al suec. La barra metàl.lica suposa un problema a l'hora de pujar o baixar, mentre que les corretges són perfectes. I la quarta és que al passadís de fora dels compartiments del suec hi ha uns petits seients plegats que et permeten seure i mirar el paisatge al matí quan els teus companys de compartiment encara dormen i tu ja t'has aixecat. No ho has de fer dempeus recolzat a la finestra, com en l'alemany.

Algun dia, segurament d'aquí a poc temps, els trens nocturns seran història. Els moderns TGVs els substituiran i s'acabarà definitivament el romanticisme ferroviari. A què espereu a pujar-hi?

Puntualitat sueca

9-06-08. 23:00. Estació d'Estocolm

Dos trens suecs que agafo en un dia i tots dos surten amb retard. Sembla increïble, oi? Ara estic esperant el tren que m'ha de portar d'Estocolm a Umea. Havia de sortir a les 22:10 i té un retard previst de 1 hora i 45 minuts. Resignat, sopo i llegeixo El País d'avui.

El començament del Nord

9.06.08. 21:35. Tren de Malmö a Estocolm (59º N.)

Ens acostem a Estocolm i el paisatge va canviant: per primer cop en molts dies l'horitzó està retallat per turons, per bé que molt suaus. Si fossim a Lleida parlaria de plana però aquí els he de considerar muntanyes altíssimes. Els boscos són d'avets molt frondosos. El paisatge està espurnejat de llacs argentats, ara que el sol s'ha retirat. És preciós.

Són les 21:39. És clarament de dia però no tinc clar si el sol s'ha posat o no perquè el cel està parcialment ennuvolat. És cert que el dia 9 de juny a les 21:39 a Lleida encara s'hi deu veure però aquí, tot i compartir el mateix horari, estem molt més a l'est que a Lleida. Això vol dir que la latitud s'està començant a fer sentir. El meu camí vers el sol de mitjanit ha començat!!!

El tren de les 17:14

9.06.08. 17:14 Estació de Malmö

Entro a l'estació a les 17:13. Abans de pujar al tren he de fer dues coses:
1. Recuperar l'equipatge de la consigna.
2. Esbrinar de quina andana surt el tren.

És clar que per recuperar l'equipatge, primer cal saber on és la consigna. Ja podeu imaginar que l'estació de Malmö no és com la del meu poble i, amb el meu sentit innat de l'orientació, el darrer que recordo és la ubicació de la fotuda consigna. Així que vinga córrer amunt i avall per l'estació buscant desesperadament la paraula màgica: "Lockers".

A les 17:15 faig girar la clau de la caixa on guardo l'equipatge i em poso dues motxiles, una damunt de l'altra, a l'espatlla dreta protegint-les amb la mà esquerra. Amb la dreta arrossego la maleta com puc cap a l'andana 4 (els tombs previs per l'estació m'han servit, almenys, per esbrinar d'on surt el tren). Segur que al Youtube hi deu haver un vídeo amb l'espectacle.

Finalment, a les 17:16 arribo al cap de l'andana 4 just a temps per veure com el tren que hi havia estacionat començava a moure's. L'he perdut.

Exhaust, frustrat i cagant-me en el meu optimisme innat a l'hora de calcular el temps m'assec damunt de la maleta i tanco els ulls. Quan els torno a obrir un altre tren entra a l'andana. Miro el panell i indica que és el tren cap a Estocolm que sortirà amb 6 minuts de retard. No l'he perdut!!! No l'he perdut!!! No l'he perdut!!!

Pujo i quasi dono un petó al revisor. Però el més increïble de tot és que 3 o 4 minuts més tard encara entren 6 motxil.leres jovenetes al crit de: "We've made it!, We've made it!!!". Ah... --penso-- gent jove, pa tou.

El pont d'Öresund i la inquietant tornada

9.06.08. 13:15. Malmö

Fa un dia esplèndid. Assolellat però no calorós. Segueixo les bicicletes que van a les platges de Malmö. El paisatge vora el mar és magnífic: camps d'herba un xic descolorida protegeixen les platges d'arena lletosa; ara i adès, un embarcador de fusta penetra una cinquantena de metres dins l'aigua; la silueta llunyana i fosca del pont de Öresund parteix en dos una mar blava intensíssima i el tirabuixó de Calatrava ho presideix tot des del cel.

Calatrava va projectar a Malmö un gratacels singular que giravolta sobre sí mateix. Imagineu la Torre Mapfre de Barcelona, però feta de plastilina blanca. Aleshores ve King-Kong (que té una certa inclinació pels gratacels), l'agafa per les parets exteriors i li dóna progressivament un quart de volta de manera que la cara de la torre que al primer pis mira al sud, al pis més alt mira a l'oest. D'aquesta manera, cada cara va giravoltant sobre ella mateixa progressivament a mesura que s'alça l'estructura fins completar al final un gir de 90 graus.

Perdut en aquests pensaments m'oblido que ja fa molta estona que camino i el pont encara es veu molt lluny. Són les 14:30 i brolla a la meva ment per primer cop un pensament premonitori: a veure si no podré tornar a l'hora per agafar el tren cap a Estocolm... Però encara falten 2 hores i 45 minuts per la sortida del tren i no he caminat 1 hora i quart per a no res... Continuo.

Molta gent va a les platges a prendre el sol o a córrer o a dinar. Hi van en bicicleta. El paisatge és completament pla i això ajuda.

A les 15:00 em començo a preocupar. Porto quasi dues hores de camí i el pont, tot i que s'ha acostat, encara no es veu a l'abast de la mà. En faig les primeres fotos i decideixo que tornaré en autobús. El 34 acompanya el meu camí però quin interval de pas té? i, sobretot, passa per l'estació? Ho miro en una parada i confirmo que NO passa per l'estació. Hauré de fer transbordament.

A les 15:30 arribo a la darrera parada del 34, però el pont encara és més enllà. Des d'aquí es veu esbelt i s'intueix majestuós. Val molt la pena anar-lo a veure des de la base. M'arrisco i continuo.

Finalment, a les 15:45 toco la pilana del pont. És una obra d'enginyeria magnífica. Colossal. Està dividit en dues galeries: els cotxes el creuen per la superior i els trens per la inferior. El pont va ascendint paulatinament durant uns 3 Kms., suportat únicament per pilones equidistants. Als aproximadament 2 Kms. centrals arriba a l'alçada màxima. Allí les pilones es distancien més, però aquesta pèrdua de suport és compensada per uns tirants que parteixen de dues torres i que li confereixen l'aspecte penjant que té aquesta part. A partir d'allí, els tres darrers kilòmetres són simètrics als primers: una baixada paulatina fins que el pont se submergeix a Copenaghen. M'encanta i m'inflo a fer fotografies.

A les 16:00 començo la tornada. Queda una hora i quart per la sortida del tren. En uns 15 minuts puc arribar a la parada del bus. Em quedarà una hora. Però l'autobús no va directe, es perd per zones residencials i hauré de fer un transbordament. Tot plegat és just. Molt just.

A les 16:15 arribo a la parada terminal del 34. L'autobús m'està esperant. Penso que sóc afortunat, però només ho penso un minut. Hi pujo i m'hi assec. Demano al conductor que m'avisi quan hagi de transbordar. Passen els minuts i el bus no arrenca. Està esperant per complir l'horari. Merda.

A les 16:30 es comença a moure. Només falten 45 minuts. L'autobús va ràpid però en lloc d'anar directe cap al centre es perd per urbanitzacions. Estic molt preocupat.

A les 16:52 baixo finalment per fer el transbordament. He d'agafar el 7. Miro a la parada quan passa el proper: a les 16:58.
Comprovo en un mapa el que em falta. Impossible. En 15 minuts l'autobús no podrà recórrer aquella distància amb parades i semàfors. Jo tampoc no hi arribaré a peu. Només tinc una solució: començaré a caminar en direcció a l'estació i pregaré perquè trobi un taxi. Avanço uns 60 m. i veig un taxi en sentit contrari. Em giro i el crido. No em veu. Merda!! En girar-me veig que hi ha un autobús a la parada. És el 7!!! Tot i que de cap manera són les 16:58. Començo a córrer cap a la parada tot i fent signes al conductor. M'espera i pujo. Estic nerviosíssim.

Segueixo al mapa cada metre recorregut per l'autobús, cada carrer i cada travessera. Va ràpid i el tràfic és fluïd. Però a les parades, la gent s'entreté molt a pujar. Vinga. Doneu-vos pressa!!! Els minuts van caient inexorablement. Em sembla que no ho aconseguiré.

A les 17:05 arribem a la zona centre. Per primer cop albiro esperances i em deixo portar per l'optimisme. Penso: Sí, arribarem!!!

Però a la plaça Gustav Adolf Torg, a unes quatre illes de cases de l'estació, el bus s'atura inesperadament una bona estona. Novament deu ser per complir l'horari. Sortim a les 17:10. Ara sí que veig clar que no ho aconseguiré.

A les 17:13, un minut abans de la sortida prevista del tren, l'autobús para davant de l'entrada principal de l'estació de Malmö. Volo.

Kurt Wallander

9.06.08. 13:00. Malmö (55º N.)

Decisió traumàtica i primera decepció del viatge: No vaig a Ystad!!!!

Aquesta era una de les fites del viatge que esperava amb més il.lusió. Desitjava fer una foto de l'inspector Kurt Wallander sortint de la comissaria de Ystad i una altra del seu entranyable pis de Mariengatan. Fins i tot havia pensat de cometre algun assassinat per posar-lo darrera de les meves passes i qui sap si quedar immortalitzat en una novel.la... Però res de tot això no serà possible. Ystad és a 40 minuts de Malmö i el tren cap a Stockholm surt a les 17:14. M'aniria molt just. Definitivament, no hi puc anar. Quedarà a la carpeta dels temes pendents i em donarà l'oprtunitat de tornar a aquestes terres.

Però aquesta decisió em dóna l'opció de visitar Malmö. I sé perfectament què vull veure de Malmö.

Fins no fa massa anys, els 12 Kms. de mar que separen Copenague de Malmö s'havien de travessar en ferry. Aquest peatge semblava excessiu per uns veïns tan ben avinguts com Dinamarca i Suècia així que es van posar fil a l'agulla i van projectar un megapont penjat sobre l'estret d'Öresund. Com el Golden Gate de San Francisco o el pont sobre l'estuari del Tajo a Lisboa, però molt més llarg: de 8 Kms.

Anem-hi!!

Dinamarca i Suècia

9.06.08. 7:30. Camí d'Utrecht a Copenague

No he dormit massa bé. La llitera era massa petita i tothom al compartiment semblava molt inquiet. Aquest matí m'he mirat informació turística que portava de Copenague. M'agradaria visitar alguna cosa, però ni puc: Wallander m'espera.

Quan arribi a Copenague agafaré el primer tren cap a Malmö, a Suècia, a l'altre costat de l'estret d'Oresund i a tot just 12 Kms.