Tren nocturn (2)

9.06.08. 23:45. Tren d'Estocolm a Umea

A la fi ha sortit el tren. La conversa a l'andana amb una cordobesa (argentina) a qui l'amor havia portat a aquestes terres sueques (no se m'acudeix cap altre motiu que l'amor per venir aquí a viure. Bé, potser el sexe... ;-) ) ha estat interessant però després de passar algunes nits dormint poc i/o malament tenia ganes de que arribés el tren, tancar-me al meu compartiment i penjar el "no molestin" a la porta (sobretot per tal que el llegissin els companys de compartiment i es busquessin la vida a algun altre lloc, que el tren és llarg). Quan he vist que els companys de compartiment eren, més aviat, companyes i. per acabar-ho d'arreglar, dues sueques de vint-i-pocs que feien perfecte honor a tota la literatura escrita sobre aquests especímens de dona, he pensat que, ben mirat, no em faria res compartir l'habitació amb elles.
A més a més, ha resultat que la més alta era experta en trens nocturns i en un tres-i-no-res ha transformat el compartiment (que inicialment contenia dos sofàs enfrontats) en quatre lliteres. A la part superior del compartiment hi havia dues lliteres més. En total, sis. Estava així d'encantat quan han entrat sense demanar permís a ningú dos suecs de dimensions cerveseres. El més gras, sense avisar, s'ha posat a la llitera de damunt de la meva i l'ha fet cruixir. Jo he tancat els ulls i he serrat les dents, però no ha passat res. La llitera ha aguantat, però per quant de temps...?

M'encanten els trens nocturns: llarguíssims, els compartiments de sofàs convertibles en lliteres, l'escaleta per pujar als llits superiors, el vagó restaurant, (les sueques ;-) )... Cada centímetre perfectament aprofitat. Les dues darreres nits n'he agafat un cada nit: el d'ahir, a Utrecht i estava operat per DB (la Renfe alemanya); el d'avui, a Estocolm, operat per SJ (la Renfe sueca). Aparentment, tots dos són iguals, però tenen diferències quasi imperceptibles que fan que el suec sigui molt més confortable que l'alemany. La primera és que les lliteres són 3 o 4 dits més llargues al suec. Aquests 3 o 4 dits marquen la diferència entre poder-me estirar completament o amb la incomoditat dels peus tocant a la paret del vagó, com em passava en l'alemany. La segona és que cada llitera del suec té una lleixa plegable feta de xarxa on s'hi pot posar la roba. Ahir la vaig haver de posar a damunt de la pròpia llitera i em va fer calor. La tercera és que les proteccions laterals per evitar caure durant la nit a les lliteres dels pisos mig i superior són una barra metàl.lica a l'alemany i unes corretges, al suec. La barra metàl.lica suposa un problema a l'hora de pujar o baixar, mentre que les corretges són perfectes. I la quarta és que al passadís de fora dels compartiments del suec hi ha uns petits seients plegats que et permeten seure i mirar el paisatge al matí quan els teus companys de compartiment encara dormen i tu ja t'has aixecat. No ho has de fer dempeus recolzat a la finestra, com en l'alemany.

Algun dia, segurament d'aquí a poc temps, els trens nocturns seran història. Els moderns TGVs els substituiran i s'acabarà definitivament el romanticisme ferroviari. A què espereu a pujar-hi?