Fa un dia esplèndid. Assolellat però no calorós. Segueixo les bicicletes que van a les platges de Malmö. El paisatge vora el mar és magnífic: camps d'herba un xic descolorida protegeixen les platges d'arena lletosa; ara i adès, un embarcador de fusta penetra una cinquantena de metres dins l'aigua; la silueta llunyana i fosca del pont de Öresund parteix en dos una mar blava intensíssima i el tirabuixó de Calatrava ho presideix tot des del cel.
Calatrava va projectar a Malmö un gratacels singular que giravolta sobre sí mateix. Imagineu la Torre Mapfre de Barcelona, però feta de plastilina blanca. Aleshores ve King-Kong (que té una certa inclinació pels gratacels), l'agafa per les parets exteriors i li dóna progressivament un quart de volta de manera que la cara de la torre que al primer pis mira al sud, al pis més alt mira a l'oest. D'aquesta manera, cada cara va giravoltant sobre ella mateixa progressivament a mesura que s'alça l'estructura fins completar al final un gir de 90 graus.
Perdut en aquests pensaments m'oblido que ja fa molta estona que camino i el pont encara es veu molt lluny. Són les 14:30 i brolla a la meva ment per primer cop un pensament premonitori: a veure si no podré tornar a l'hora per agafar el tren cap a Estocolm... Però encara falten 2 hores i 45 minuts per la sortida del tren i no he caminat 1 hora i quart per a no res... Continuo.
Molta gent va a les platges a prendre el sol o a córrer o a dinar. Hi van en bicicleta. El paisatge és completament pla i això ajuda.
A les 15:00 em començo a preocupar. Porto quasi dues hores de camí i el pont, tot i que s'ha acostat, encara no es veu a l'abast de la mà. En faig les primeres fotos i decideixo que tornaré en autobús. El 34 acompanya el meu camí però quin interval de pas té? i, sobretot, passa per l'estació? Ho miro en una parada i confirmo que NO passa per l'estació. Hauré de fer transbordament.
A les 15:30 arribo a la darrera parada del 34, però el pont encara és més enllà. Des d'aquí es veu esbelt i 
s'intueix majestuós. Val molt la pena anar-lo a veure des de la base. M'arrisco i continuo.
Finalment, a les 15:45 toco la pilana del pont. És una obra d'enginyeria magnífica. Colossal. Està dividit en 
dues galeries: els cotxes el creuen per la superior i els trens per la inferior. El pont va ascendint paulatinament durant uns 3 Kms., suportat únicament per pilones equidistants. Als aproximadament 2 Kms. centrals arriba a l'alçada màxima. Allí les pilones es distancien més, però aquesta pèrdua de suport és compensada per uns tirants que parteixen de dues torres i que li confereixen l'aspecte penjant que té aquesta part. A partir d'allí, els tres darrers kilòmetres són simètrics als primers: una baixada paulatina fins que el pont se submergeix a Copenaghen. M'encanta i m'inflo a fer fotografies.
A les 16:00 començo la tornada. Queda una hora i quart per la sortida del tren. En uns 15 minuts puc arribar a la parada del bus. Em quedarà una hora. Però l'autobús no va directe, es perd per zones residencials i hauré de fer un transbordament. Tot plegat és just. Molt just.
A les 16:15 arribo a la parada terminal del 34. L'autobús m'està esperant. Penso que sóc afortunat, però només ho penso un minut. Hi pujo i m'hi assec. Demano al conductor que m'avisi quan hagi de transbordar. Passen els minuts i el bus no arrenca. Està esperant per complir l'horari. Merda.
A les 16:30 es comença a moure. Només falten 45 minuts. L'autobús va ràpid però en lloc d'anar directe cap al centre es perd per urbanitzacions. Estic molt preocupat.
A les 16:52 baixo finalment per fer el transbordament. He d'agafar el 7. Miro a la parada quan passa el proper: a les 16:58.
Comprovo en un mapa el que em falta. Impossible. En 15 minuts l'autobús no podrà recórrer aquella distància amb parades i semàfors. Jo tampoc no hi arribaré a peu. Només tinc una solució: començaré a caminar en direcció a l'estació i pregaré perquè trobi un taxi. Avanço uns 60 m. i veig un taxi en sentit contrari. Em giro i el crido. No em veu. Merda!! En girar-me veig que hi ha un autobús a la parada. És el 7!!! Tot i que de cap manera són les 16:58. Començo a córrer cap a la parada tot i fent signes al conductor. M'espera i pujo. Estic nerviosíssim.
Segueixo al mapa cada metre recorregut per l'autobús, cada carrer i cada travessera. Va ràpid i el tràfic és fluïd. Però a les parades, la gent s'entreté molt a pujar. Vinga. Doneu-vos pressa!!! Els minuts van caient inexorablement. Em sembla que no ho aconseguiré.
A les 17:05 arribem a la zona centre. Per primer cop albiro esperances i em deixo portar per l'optimisme. Penso: Sí, arribarem!!!
Però a la plaça Gustav Adolf Torg, a unes quatre illes de cases de l'estació, el bus s'atura inesperadament una bona estona. Novament deu ser per complir l'horari. Sortim a les 17:10. Ara sí que veig clar que no ho aconseguiré.
A les 17:13, un minut abans de la sortida prevista del tren, l'autobús para davant de l'entrada principal de l'estació de Malmö. Volo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada