Quan sortia del Hosting service amb una clau de l'apartament a la butxaca pensava que pagar 240 euros/mes per un apartament a Finlàndia és una ganga. Quan he arribat a l'apartament ho he deixat de pensar. En realitat, es tracta d'una habitació de 17 m2 amb bany i cuina compartits. Comparativament, els tan denostats mini-pisos de 30 m2 de la Trujillo em semblen ara el Palau de Versailles. El mobiliari sembla agafat de la deixalleria municipal, les cadires són incomodíssimes i el matalàs és de motlles: ho sé segur perquè li'n surt una. La Sílvia em va comentar que en una de les seves estades a Holanda li va tocar un apartament amb rates. He deixat de pensar que exagerava. i em vaig a comprar un cep ;-)Això sí: l'apartament té una finestra a internet.
El veí amb qui comparteixo cuina i lavabo és el Miros, un estudiant jovenet polonès que està fent alguna tesi-tesina-o-què-sé-jo aquí. Es veu que deu ser d'ascendència jueva perquè el primer que ha fet quan ha sabut que em quedaria un temps ha estat oferir-me un bol, dos vasos, un flexo i una cassola per 15 euros. El que ell no sabia és quan un jueu va, un català ja torna: al final m'ho he quedat per 10 ;-)
He fet la meva primera visita al supermercat i no podríeu endevinar mai per comprar què. Menjar? plats? roba de llit? ... Tot això és important, però el més important són les CORTINES.....
L'habitació està foradada per una gran finestra. Els nòrdics adoren la llum i el sol perquè els són molt escassos així que sempre posen enormes finestres a tot arreu (recordeu l'arquitecte suec que va convertir la biblioteca de rectorat en un hivernacle i als estius no hi havia qui hi estés? Els estudiants sí que el recorden: a ell i a tota la seva família). El més important ara és cobrir aquesta finestra com sigui per poder dormir a la nit. Recordeu que a les 3 de la matinada s'hi veurà com a Lleida a les 9 dels vespres de juny (o potser més... quina por!!!).
Les he instal.lat i veig que aniran bé. Em dono definitivament per instal.lat.
