Avui m'ha despertat un equip de música a tot volum procedent d'alguna habitació veïna que havia estat tranquil.la fins ara. He hagut de sortir de l'apartament amb anorak; quasi entrepusso amb unes noies que també sortien de les seves habitacions. El pàrquing està ple de bicicletes. Una remor inusual de cotxes ha acompanyat tota l'estona les meves pedalades fins l'escola i m'ha fet aturar a uns semàfors habitualment deserts. He vist un munt de nens amb les seves motxilletes camí del col.legi. El cafè Oskar, al campus, que estava de vacances, ha tornat a obrir les portes i, a la cantina, he fet cua per primer cop en dos mesos. Un vent fred m'ha fet companyia en la meva visita digestiva a la platgeta del campus. Queien unes gotes. Al vespre, la terrassa del Strampen, on quasi mai no havia pogut seure, està només ocupada per mosquits.
Avui és 12 d'agost i algun resort que s'ha activat automàticament als biorritmes dels finesos ha donat per acabat oficialment l'estiu i les vacances.
