Holanda

8.06.08. 22:00. Camí d'Utrecht a Copenague.

Digueu-me tòpic però si hagués de resumir Holanda amb tres paraules triaria aquestes:











*Plana
És més difícil trobar un turó a Holanda que una neurona al cap de la Carmen Alcaide o que un condó a la tauleta de nit de l'Em. i Rvd. Mn. Rouco Varela.







*Trens
L'estructura que tenen muntada els holandesos amb els trens és apoteòsica: és com una xarxa de rodalies estesa a tot el país. Cada mitja hora hi ha el tren que necessites. Abans de sortir t'imprimeixen un itinerari amb els canvis que et cal fer i de quina andana surten. Us imagineu que cada 30 minuts sortís de Lleida un tren cap a Tortosa i un altre cap a Girona??

*Bicicletes
Qualsevol hiperexageració que sentiu respecte les bicicletes a Holanda és certa. Per més increïble o ridícula que sembli. Per exemple, és cert que:

-A vora les estacions hi ha esteses de centenars (si no milers) de bicicletes amuntegades una al costat de l'altra.






























-Algunes bicis porten un caixó al davant on es poden transportar fins a 6 nens.








-Els carrils bici semblen autopistes bici. Hi poden circular fins a tres bicis en paral.lel en el mateix sentit.

-Les carreteres tenen un camí-bici que discorre paral.lel a elles.

-Es poden veure artilugis per aparcar biciletes en dos pisos (una al damunt de l'altra).










-Es pot veure pel carrer gent conduint una bici amb una mà i, amb l'altra portant una bici sense ningú o amb un nen.

-És freqüent que els enamorats vagin en bici un al costat de l'altre pel carrer agafats de la mà.

-Hi ha gent que va en bici i porta al gos lligat d'una cadena i, és clar, fent jogging.

-Hi ha tot tipus d'artilugis a pedals











I si em deixéssiu afegir dos paraules més, triaria:

*Grisa

No hi he vist massa sol (però només hi he estat 3 dies).

*Canals

Algunes ciutats d'Holanda estan solcades de canals que els donen un cert encant (sense arribar al de Venècia, és clar, tot i que alguns s'hi esforcen). Dos exemples: Amsterdam i Utrecht.































I, per acabar, un parell d'imatges més de bicicletes:


Bicicleta a punt de suïcidar-se:














Visita guiada a Amsterdam:




Llàstima que les bicis no siguin taronja ;-)

Tren nocturn

8.06.08. 20:09. Camí d'Utretch a Copenhaguen

M'alegro d'haver perdut el tren del matí, així he pogut agafar aquest Titànic nocturn sobre raïls que em porta a Copenague: 16 vagons que confegeixen una hidra amb 4 caps: el primer, el meu, va a Copenague; el segon, a Varsòvia; el tercer a Praga i el quart a Moscou. Aixó li aporta al tren una certa dosi d'emoció: si al vagó restaurant fas una coneixença que mereixi una darrera copa al seu camarot, t'arrisques a despertar-te a Moscou. Fóra el primer cas en què un casament entre un català i una russa acaba amb el català desplaçat a Rússia. Si al setembre no torno és que estic donant classes de català a l'Institut Ramon Llull de Moscou, que el Carod deu haver inaugurat fa poc.

Lluny d'haver conegut cap mossa, al vagó restaurant estic acompanyat d'una dotzena de hooligans holandesos que van a Berna a animar la seva selecció durant l'Eurocopa. Van tots d'hàbit rigorós, com els capellans de l'Opus però en taronja. Fins i tot els calçotets porten taronja (a un se li veuen per sota de la panxa cervesera). Certament, això del futbol és com una religió: portaran els capellans de l'Opus els calçotets de color negre? Sóc massa vell per poder contestar aquesta pregunta.

Una visió inquietant m'aparta d'aquests pensaments: el cuiner ha tret un moment el cap al vagó i li aprecio una retirada al Steven Seagal. Espero que no cuini cap pollastre i poguem arribar sans i estalvis a Copenague.

A través de la finestra-aparador Holanda va perdent els colors i els detalls. Es va enfosquint. Horitzó enllà encara no es veu ni un sol turó.

Utrecht

8.06.08. 18:40. Utrecht (52º N.)

A hores d'ara hauria d'estar en el trajecte d'Hamburg a Copenhaguen però he perdut el tren. A Utrecht tenia un canvi de tren de només 5 minuts i no tenia ni idea d'en quina andana sortia el tren cap a Hamburg, així que l'he perdut. Però me n'alegro perquè això m'ha permés descobrir Utrecht.




Ha sortit finalment el sol i, amb ell, la gent al carrer. Ho han festejat ocupant les terrasses que aquest mes de juny s'acaramullen al centre de la ciutat: als carrers per a vianants que acompanyen el canal, als ponts que el travessen, a les seves marges a tocar d'aigua, a la plaça de la Catedral. Un diumenge assolellat de juny el temps s'atura a les terrasses del centre d'Utrecht.

La torre de la Catedral d'Utrecht és espectacular: gòtica, altíssima i visible des de qualsevol punt de la ciutat.

Boira

8.06.08. 8:30. Camí de Tilburg cap a Utretch

El cel continua gris i emboirat. En aquest país, on les ondulacions estan prohibides a la Constitució, la boira serveix per posar límits al paisatge.