Tren nocturn

8.06.08. 20:09. Camí d'Utretch a Copenhaguen

M'alegro d'haver perdut el tren del matí, així he pogut agafar aquest Titànic nocturn sobre raïls que em porta a Copenague: 16 vagons que confegeixen una hidra amb 4 caps: el primer, el meu, va a Copenague; el segon, a Varsòvia; el tercer a Praga i el quart a Moscou. Aixó li aporta al tren una certa dosi d'emoció: si al vagó restaurant fas una coneixença que mereixi una darrera copa al seu camarot, t'arrisques a despertar-te a Moscou. Fóra el primer cas en què un casament entre un català i una russa acaba amb el català desplaçat a Rússia. Si al setembre no torno és que estic donant classes de català a l'Institut Ramon Llull de Moscou, que el Carod deu haver inaugurat fa poc.

Lluny d'haver conegut cap mossa, al vagó restaurant estic acompanyat d'una dotzena de hooligans holandesos que van a Berna a animar la seva selecció durant l'Eurocopa. Van tots d'hàbit rigorós, com els capellans de l'Opus però en taronja. Fins i tot els calçotets porten taronja (a un se li veuen per sota de la panxa cervesera). Certament, això del futbol és com una religió: portaran els capellans de l'Opus els calçotets de color negre? Sóc massa vell per poder contestar aquesta pregunta.

Una visió inquietant m'aparta d'aquests pensaments: el cuiner ha tret un moment el cap al vagó i li aprecio una retirada al Steven Seagal. Espero que no cuini cap pollastre i poguem arribar sans i estalvis a Copenague.

A través de la finestra-aparador Holanda va perdent els colors i els detalls. Es va enfosquint. Horitzó enllà encara no es veu ni un sol turó.