Aquest matí no plou. Repeteixo: NO PLOU. No em malinterpreteu. No és que faci sol o que hagi deixat de fer fred, però almenys no plou. Hmmm... he pensat que li donaré una altra oportunitat a aquesta terra i ajornaré uns dies la meva repatriació forçosa a Lloret de Mar.
L'estació de ferries d'Umea en hora punta (30 minuts abans de la sortida de l'únic ferry diari cap a Vaasa o cap a qualsevol altre lloc) bull d'activitat frenètica: els encarregats de les taquilles fan sudokus, un treballador de la neteja refrega un terra impol.lut i jo, aparentment l'únic passatger, em miro l'escena amb perplexitat. Quan finalment s'obre la porta per embarcar cap allau humana s'hi aboca. A dins del vaixell descobreixo una dotzena de passatgers que viatgen en cotxes que el ferry s'ha empassat i ara descansen als seus budells.
El ferry és gran però els graus de llibertat que tenim els passatgers són mínims. La missió d'exploració del 
vaixell haurà d'esperar millor ocasió. A les pantalles projecten "Supersize me", aquell documental tan divertit del Morgan Spurlock, que es passa un mes esmorzant, dinant i sopant al McDonalds. Des de la cuina treu el cap el cuiner un moment, té una retirada al Steven Seagal. Espero que no cuini cap pollastre i arribem sans i estalvis a destinació.
Quatre hores i mitja més tard (més una pel canvi d'horari) el ferry atraca al port de Vaasa. Només tres passatgers sortim a peu per la comporta.
Són les 13:30 del dimecres 11 de juny i he arribat a Vaasa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada