A veure si ho hem entès bé: el tren surt de Vaasa a les 7:35, arriba a Helsinki a les 11:30 , després de 4 hores de viatge i el darrer tren del dia per tornar a Vaasa surt de Helsinki a les 18:30 i arriba, finalment, a Vaasa a les 22:30. Això fa que m'estaré 8 hores viatjant per visitar Helsinki durant 7 hores. Que m'he begut l'enteniment?
Bé, si de cas, només parcialment. Tinc una petita excusa: avui caduca l'interrail que em vaig comprar per fer el viatge d'anada, així que aquesta marató em permet anar a Helsinki de franc. Ah... les meves arrels catalanes no estan tan oblidades com pensava. A més a més, a hores d'ara ja deveu haver endevinat que viatjar en tren per a mi no es cap tortura ;-)
El trajecte de Vaasa a Helsinki no és directe. Cal fer un transbordament a Seinajöki, ciutat en què la via morta de Vaasa enllaça amb la xarxa ferroviària finlandesa. Una xarxa que mira cap al sud, perquè cap al nord només hi ha un parell de branques que busquen el cercle polar i la Lapònia. Rovaniemi i Kolari són les estacions més septentrionals de Finlàndia i quasi d'Europa.
El tren de Vaasa a Seinajöki em recorda molt al de Lleida a La Pobla: un brancal mort, un tren buit, quasi sense passatgers i diésel!!! La línia de Vaasa, com la de La Pobla, no està electrificada. Jo no recordo cap altra línia de tren que no n'estigui (tot i que les rodalies de Barna potser anirien millor si no n'estessin). N'està la de Puigcerdà? i el tren de Sóller a Mallorca? No ho sé.
La línia em recorda la de la Pobla, però el paisatge no: vastíssimes planes pintades amb "tots els colors del verd" (que diria el Raimon), espurnejades ara i adès de cases soles; boscos immensos d'avets enormes contra el cel gris i plujós. Boscos ben alimentats que no pateixen els racionaments d'altres latituds. Aquest paisatge té poc a veure amb l'aridesa i les elevacions del Montsec, sembrat de matolls, de pins bords o alzines escarransides; ni amb les estretors de Terradets que donen pas, a Cellers, a la silueta majestuosa del Pirineu retallat a l'horitzó sota un cel quasi sempre blau. Podreu creure'm si us dic que en tot el viatge (i he fet Kms....) els únics turons que he vist i que mereixin aquest nom són els de Cerbère, l'agonia del Pirineu abans de quedar sepultat sota la Mediterrània??? Aquí, els avets altíssims fan de turons i, si convé, de muntanyes.
A Seinajöki la decoració canvia completament: el tren cap a Helsinki és un intercity modern (que anomenen "pendolino") i que va ple fins dalt. Doble via, vagó restaurant, velocitat alta.... M'havia oblidat ja del gust de la civilització. El paisatge, però, continua igual. Plou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada