Espècies perilloses

11.07.08. 18:30. Longyearbyen

Ja hem quedat que a cada cantonada et trobes un anunci o un altre advertint-te del greu perill que suposen els óssos polars. Curiosament, enlloc no t'adverteixen de la presència d'altres espècies molt més perilloses.

Amb tota seguretat deixaré Svalbard sense haver vist cap ós polar però avui, sense anar més lluny, dins de l'Oficina d'informació-llibreria he vist un depredador cent vegades més mortal i perillós que un ós polar. Allí estava, davant meu. Un exemplar vell, en aparença inofensiu i tot ple d'arrugues de l'espècie dels Presidents dels Estats Units.

De primer no l'he conegut, però quan he vist els dos goril.les (negres) que l'acompanyaven, el núvol de fotògrafs i he rejuvenit mentalment aquelles faccions ho he vist clar: Jimmy Carter.

Ara, aquest especimen es dedica aparentment a les causes humanitàries. Fa com aquells reis medievals que, després de tota una vida de guerrejar i d'empastifar-ho tot de sang es retiraven a un monestir a suplicar la clemència de Déu i a passar els seus darrers anys (ho haurien pogut fer a l'inrevés: primer el monestir i, quan estessin a punt de morir, a guerrejar), També ell deu voler netejar la consciència de tots els abusos que va cometre durant els 4 o 8 anys (no recordo) que va estar dirigint els nostres destins. Però qui sap què fa realment, quins fils manega o bé qui mou els seus.

Espero que aquesta nit no tingui malsons.