El 12 d'octubre de 1910, Robert Falcon Scott va rebre un telegrama de Roald Amundsen que el va inquietar profundament.
Aquells dies Scott estava ultimant els preparatius d'una expedició que, sota una ornamentació científica, tenia com a objectiu real ser el primer home que posés els peus al Pol Sud i guanyar així l'única immortalitat que sabem del cert que existeix. L'amaniment científic li va servir per aconseguir 20.000 lliures del Govern Britànic amb les quals comprar el Terra Nova, un vaixell balener de vapor de 400 tones que usaria per la gesta.
Scott sabia que, en aquell moment, Roald Amundsen estava fent exactament el mateix que ell però amb un propòsit diametralment oposat (mai millor dit): ser el primer home que posés els peus damunt del Pol Nord (també amb el maquillatge científic pertinent per recollir una beca del govern noruec). De fet, era públic i notori que Amundsen havia sortit ja el dia 9 d'agost de 1910 amb el Fram des d'Oslo, rumb a l'Estret de Bering. Per quin motiu, doncs, el dia 12 d'octubre Scott va rebre un telegrama que deia: "Beg to inform you Fram proceeding Antartic. Amundsen"?
A més a més de garantir-los la immortalitat com a mentiders, els fraus de Peary i Cook que anunciaren el 1909 que havien arribat al Pol Nord va tenir com a efecte col.lateral fer canviar els plans de Roald Amundsen. Al capdavall, quina glòria tenia reservada el segon home (o potser el tercer) en posar els peus damunt del Pol Nord?
Amundsen va fer el canvi de plans amb un secretisme absolut. Ningú no va saber res fins que tot era ja irreversible. Fins que va estar segur que ningú (ni el propi Govern noruec que li havia concedit la beca per anar al Pol Nord) no podria contravenir la decisió que havia pres. Quan el Fram va salpar d'Oslo a l'agost la tripulació estava convençuda de que anaven cap a l'Estret de Bering, doblant el Horn Cape. El dia 9 de setembre, tres hores abans de partir de l'Illa de Madeira, on el Fram estava fent una escala, Amundsen va reunir la tripulació a coberta i, mostrant-los un mapa de l'Antàrtida els va comunicar el seu propòsit real i els va preguntar un per un si l'acompanyarien. Tots van assentir. El seu germà es va quedar a Madeira amb les instruccions d'enviar un mes més tard, quan no hi hagués tornada enrera, el telegrama a Scott, les cartes de la tripulació a les seves famílies i una carta al rei noruec disculpant-se pel canvi de plans i assegurant-li que els resultats de la nova expedició el redimirien.
Però per a que això fos així, Amundsen havia de guanyar la cursa per la conquesta del Pol Sud que el seu telegrama a Scott havia inaugurat oficialment. D'entrada, però, hi havia alguns factors que jugaven a favor de Scott: per un costat havia dissenyat l'expedició des de l'inici amb l'objectiu d'arribar al Pol Sud, no com Amundsen que va haver d'improvisar un canvi dràstic de plans arran de l'anunci de Peary; en segon lloc, Scott disposava de gossos, ponis i alguns trineus amb motor. Amundsen només tenia gossos. Finalment, Scott volia seguir una ruta que ja havia estat explorada l'any anterior per Shakleton (que havia aconseguit arribar a 88º 23' S., a només 180 Kms. del Pol Sud), mentre que Amundsen hauria d'obrir una ruta nova per paratges completament inexplorats.
Triar una bona ruta era essencial. L'Antàrtida no és un cercle centrat al Pol Sud. Més aviat ens l'hem d'imaginar com si un gegant afamat hagués clavat una gran mossada a aquell cercle a l'alçada del meridià 180º. L'espai lliure que va deixar aquest mos el va ocupar el Mar de Ross, una bona part del qual està gelat formant la Plataforma de Ross. Aquest és el camí més curt des de la costa antàrtica fins el Pol i, per tant, atacar el Pos Sud a partir de la Plataforma de Ross sembla raonable.
El meridià 180º és el que passa per les nostres antípodes, a la vora de Nova Zelanda. Així doncs, l'expedició de Scott, a bord del Terra Nova, va partir de Port Chalmers, al sud de Nova Zelanda el 29 de Novembre de 1910 en direcció al Mar de Ross.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada