En mig d'una terra fosca i pedregosa en què no hi creix ni l'asfalt, separat de la resta de l'assentament pel rierol que recull el desglaç de les glaceres del cap de la vall i unit a ell per una gran canonada que fa de camí per arribar-hi. Entre ferralla, tubs abandonats, un vell autobús a mig desballestar; amb vàries motos de neu estiuejant aquí i allí. En mig de tot això s'alça (però no massa) el Mary Ann's Polar Rig, el meu hotelet.
De fora té l'aspecte d'una cabana de fusta, d'un sol pis, fosca, molt allargada i bastant mal parida. No té cap rètol que adverteixi al viatger de les activitats que es duen a terme entre les seves parets. És el primer hotel del món que conec que va d'incògnit. Bé... ara he recordat un cau infecte de Dublín, però aquell tenia bons motius per anar d'incògnit: segur que era il.legal.
De dins guanya bastant. És tot de fusta. Té una gran sala molt acollidora amb mobles clars d'aspecte rústic que emmirallen la claror que entra generosament pels seus grans finestrals. En unes latituds en què la meitat de l'any és negra nit, s'ha de recollir cada goteta de claror que se li escapi al cel. La sala està ben provista de llibres en diferents idiomes, un atlas enorme invariablement obert a la pàgina de l'Àrtic i jocs de taula. M'encanta.
Un passadís llarguíssim distribueix a banda i banda unes habitacions petites i cutres, amb lliteres, sense bany. Els números de les habitacions estan enganxats amb post-its grocs, igual que la clau. És fantàstic. El que es pot esperar en un lloc situat a 78º N. L'hotelet m'encanta. El preu no tant.
I té una perla meravellosa: El "Vinter Haven" (el Jardí d'hivern). Es tracta d'un hivernacle amb parets i sostre de vidre i bona calefacció, que fa de restaurant amb cuina laponesa i, si el cuiner laponès està de vacances (com era el cas), tailandesa. És una estança molt clara (com correspon a un hivernacle) i decorada exquisidament amb plantes i tot de detalls curiosos (i algun altre d'impresentable, com l'ós dissecat del que he parlat abans). El primer dia m'hi vaig cruspir un wok de pollastre, vegetals i arròs. Mmmm... Boníssim.
El negoci del Mary Ann's Polar Rig s'ha multiplicat i ara disposa de dues cabanes més. Una es diu "Luksory" i ofereix al viatger acomodat habitacions amb més equipament i, suposo, a un preu que deu fer honor al seu nom. L'altra és la sala de conferències: una sala enorme on jo vaig dormir la primera nit en un petit sofà d'un racó perquè vaig patir un problema d'overbooking. Si algun dia organitzo un congrés, serà a Svalbard (o al Hurtigruten, que també n'organitza).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada