E.A.: La conquesta del Pol Sud (3)

El dia 18 de gener de 1912 l'equip de Scott, enfonsat moralment va emprendre la tornada i tot, absolutament tot, va anar malament. Evans, un dels membres de l'equip va morir com a conseqüència d'un fort cop al cap, després de dies d'agonia i de retardar la marxa de l'equip. Aleshores li tocà el torn a Oates. Tenia un peu gangrenat després d'haver-se-li gelat i enlentia enormement la tornada. Això els feia trigar més temps en arribar als punts d'aprovisionament i, per tant, havien de racionar els aliments. A més, quan hi arribaven, trobaven que el fuel s'havia evaporat parcialment perquè el segell de parafina no havia estat prou ben col.locat. Oates, conscient que era un llast que impediria el retorn de l'equip, va sortir de la tenda una nit en mig d'una tempesta dient que anava una estona a fora. Mai no va tornar. Només quedaven tres membres i el propi Scott tenia símptomes importants de congelació en el peu dret. Malgrat tot, el dia 19 de març van arribar amb provisions per a un parell de dies a 17 Kms. del darrer campament base: One Ton Depot. Només a 17 Kms. de la salvació. Allí trobarien provisions, es podrien recuperar i, de campament en campament, completar el seu retorn al Terra Nova.

I aleshores esdevingué la tragèdia: una impressionant tempesta de neu que durà almenys 10 dies els va tenir empresonats a la tenda. Allí van morir de fred i de gana. La darrera entrada de Scott al seu diari va ser el 29 de març: "It seems a pity, but I do not think I can write more. Last entry. For God's sake look after our people". En una altra pàgina, uns gargots demanaven que s'enviés el diari a la seva vídua.

Increïblement, amb bona part del seu cos congelat i sense haver menjat res en molts dies, va ser capaç d'escriure encara 12 cartes (a la seva dona, al seu cunyat, als familiars dels companys morts, a companys...). En elles demanava a la seva dona que intentés que el seu fill estudiés Història Natural i que cregués en Déu, perquè "era reconfortant"; deia que moriria com un cavaller i havent arribat al Pol; que havia estat l'expedició més gran de tots els temps i que no l'havien completada per ben poc. Fins i tot va escriure una carta al públic indicant que el fracàs de l'expedició havia estat culpa de la fatalitat i que demostrava que els anglesos podien patir amb honor qualsevol adversitat. Wilson, un altre dels companys d'expedició agonitzant en aquella tenda, va escriure una carta als seus pares dient-los que no tenia por de morir: havia tingut una vida molt feliç i esperava tenir-la més feliç encara a partir d'ara al costat de Déu. Fe inquebrantable, sentiments de cavallerositat, de patriotisme. Com ens ha capgirat un segle!

La resta de l'expedició del Terra Nova van trobar els seus cossos el 12 de novembre a només 17 Kms. de One Ton Depot, el campament que Scott va plantar amb molta recança a 79º S. perquè pensava que, com a mínim, s'havia de situar a 80º , 45 Kms. més al sud.

Tenia raó.