E.A.: La conquesta del Pol Sud (4)

Amundsen. Una altra vegada Amundsen va ser el primer.

En la seva expedició al Pol Sud, tot i el canvi sobtat de plans, segurament va fer les coses millor que Scott, però també va tenir molta sort.

Va atracar el seu vaixell Fram a Badia Balenes, uns 90 Kms. més aprop del Pol Sud que Cape Evans (el port del Terra Nova). Potser això li va permetre establir el seu darrer campament base (l'equivalent al One Ton Depot de Scott) a 82º S., en lloc de a 79º. Amundsen va obrir una ruta inexplorada però va tenir la sort de topar-se amb la Serralada Transantàrtica en un punt relativament estret d'aquesta serralada. La va pujar per la glacera Axel Heiberg. Amundsen no va portar-se ponis, que són pesats i s'enfonsen a la neu i els trineus amb motor que es va portar Scott es van sobreescalfar de seguida i no van resultar útils. Amundsen tenia més experiència en exploracions àrtiques i havia conviscut amb esquimals durant mesos durant la seva travessa del Pas del Noroest. L'experiència guanyada segur que el va ajudar. Amundsen, a més, era molt previsor: va soldar els dipòsits de fuel per evitar la seva evaporació.

Ruta d'Amundsen

Però resulta senzill fer previsions quan tot ha acabat. En definitiva, a Scott li van faltar només 17 Kms. per aconseguir-ho i ho haguessin fet si aquella tempesta terrible no els hagués aturat i congelat durant 10 dies.

Scott, potser hagués conservat la vida si hagués deixat enrera a Evans i a Oates que estaven retardant molt la marxa de l'equip. Però no ho va fer. El 11 de febrer de 1913, el New York Times publicava que, en assabentar-se de la mort de Scott, Amundsen va dir que hagués renunciat a tota la seva glòria per poder-lo salvar. Tots els lectors amb la dosi justa d'escepticisme van badallar sorollosament en llegir-ho. És absolutament impossible comprovar l'afirmació d'Amundsen. Del que sí que tenim apunts és que, en la seva cursa frenètica per guanyar-lo, va fer una sortida precipitada del campament i, quan no va poder continuar i es va haver de retirar, va deixar enrera membres del seu equip amb dificultats que van estar a punt de morir. És clar que, quan ho va fer, Amundsen s'hi estava jugant la glòria. Quan Scott va decidir no abandonar Evans i Oates, només s'hi jugava la vida. I mentre que la vida és efímera, la glòria és immortal.

Comparació de les rutes d'Amundsen i Scott