Quan arribem a l'aeroport de Svalbard està nevant.
Cauen unes volves de neu diminutes que es fonen tot just tocar terra però que són suficients per encomanar-me una sensació de fredor. L'aeroport està situat en un fiord, enrevoltat per muntanyes no gaire altes, completament pelades, d'un color marró intens. Les seves vessants estan espurnejades de pegats de neu que aprofita els curts mesos d'estiu per fondre's. Les mateixes volves que aquí no toquen terra, enfarinen amb neu nova, però efímera, les crestes d'aquelles muntanyes.
L'autobús que ens porta cap a Longyearbyen passa al costat del port. La visió és surrealista: el terra completament negre pel transport de carbó de les mines de Svalbard mena fins a una grua de càrrega tan vella i rovellada com enorme. La grua està guardada per muntanyes de ferralla que hi van abandonant i ningú no es pren la molèstia de netejar (a quin altre abocador la portarien?). I, al costat, un creuer de luxe, iots, velers: l'alta societat i el proletariat comparteixen espai a Svalbard. Retorno la mirada a la carretera just a temps per descobrir un senyal que adverteix del perill dels óssos polars.
Longyearbyen està situat en una petita vall glaciar, tancada a l'extrem mateix de l'assentament per una muntanya baixa. Una llengua de glaç xoca contra la part posterior d'aquesta muntanya i es divideix en dos fronts que l'enrevolten i es vessen sobre l'assentament. Les dues llengües han anat reculant amb els anys i ara cal caminar un centenar de metres des del final de la carretera fins trobar-les.
Una de les llengües de glaç tocant l'assentament
L'assentament des del cap de la vall, a la vora de les glaceres
L'assentament el forma bàsicament un carrer que s'allargassa en la direcció de la vall. Les botigues, l'escola i la resta de serveis es disposen a banda i banda. La carretera que mena al port i a l'aeroport passa paral.lela, La resta de l'assentament és tan surrealista com el port: cases de fusta pintades de colors i disposades caòticament, ferralla llençada a qualsevol racó, motos de neu aparcades aquí i allí, vagons de mines rovellats, una canonada que transporta no-vulguis-preguntar-què resseguint el poble a tocar de terra, una sirga de contenidors penjats domina el poble des de les alçades suportada per enormes torres de fusta,un autobús a mig desballestar aparcat al costat de l'hotelet. Qualsevol cosa que us pugueu imaginar.
A Longyearbyen també hi ha dues galeries d'art que exposen fotos i pintures amb motius de les illes. La natura és tan impactant que no és difícil fer fotos impressionants. D'acord, direu que les meves són una excepció. Però coi, no he vist una espurna de sol amb 3 dies i mig!!!!
I no podia faltar un centre de recerca en temes biològics, geològics o ambientals (si fos en infomàtica potser us lliuraríeu de mi durant una bona temporada). Més amunt, a 82 graus N., i a la costa oest, hi ha una estació científica (NY. Alesund) que també es dedica als mateixos temes. A veure si diversifiquen una mica, coi... Al costat del centre de recerca hi ha una oficina d'informació que també fa de llibreria especialitzada en temes àrtics. La cultura es completa a Longyearbyen amb una biblioteca pública amb wifi i força llibres de temàtica àrtica.
El centre de recerca i l'oficina d'informació
A més a més de tot això, i amb un turisme floreixent, bars, botigues de souvenirs, botigues de roba (especialment esportiva) treuen el cap cada cop amb menys timidesa per l'assentament. Habitualment aquestes botigues estan situades en centres comercials tancats per suportar els rigors de l'hivern. També hi ha un supermercat.
I, finalment, 3 o 4 operadors turístics que t'organitzen en 5 minuts i per un preu inmòdic qualsevol activitat que se t'acudeixi: excursions d'un dia (a partir de 150 euros), creuers de 3 dies i mig + 2 dies d'estada a l'illa (a partir de 1100 euros), creuers de 10 dies + 2 dies a l'illa (a partir de 2500 euros), trekkings, safaris fotogràfics, caceres d'óssos polars. Bé, això darrer no (com a mínim, oficialment). Però d'óssos polars, millor que en parli en un altre post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada