E.A. La conquesta del Pol Nord (2)

Exploració Àrtica: La conquesta del Pol Nord (2)

Els intents de conquerir el Pol Nord per part de Cook i Peary estaven basats en la "força bruta". O sigui, intentaven que uns trineus arrossegats per gossos els portessin al Pol partint de terra ferma. Però el Pol Nord està situat damunt del mar (tot i que gelat, és clar). Això obre la porta a anar-hi "navegant".

Durant anys s'havia observat que la deriva del gel àrtic anava en direcció noroest, des de les costes de Sibèria fins a Groenlàndia, passant pel nord de les Svalbard. Aquesta hipòtesi es basava en la troballa a la costa est de Groenlàndia o a Svalbard de fusta siberiana o restes de naufragis produïts al nord de Sibèria. Els testimonis dels baleners també donaven crèdit a aquesta hipòtesi. Basant-se en ella, un explorador noruec, Fridtjof Nansen, el 1893, va proposar construir un vaixell extraordinàriament fort per tal de suportar les enormes pressions que exerceix el gel, navegar fins la costa nord de Sibèria , tan a l'est com li fos possible i entrar allí a la placa de gel àrtic i anar a la deriva amb ella. Segons la seva hipòtesi, la deriva del gel àrtic el portaria molt aprop del Pol Nord. Aleshores n'hi hauria prou amb fer una "petita" expedició amb trineu i gossos per acabar-hi d'arribar.

Aquesta idea va portar a Nansen a fer un viatge absolutament extraordinari i heroic a bord d'un dels vaixells més mítics en l'exploració polar: el Fram.

Els vaixells que entraven a la placa de gel eren ràpidament cruixits i afonats per la pressió que exercia aquesta. Per això mateix, en regions àrtiques en què el mar es gela a l'hivern (per exemple, el nord del Bàltic) és una pràctica comuna treure les barques de l'aigua al setembre. Així doncs, si Nansen volia un vaixell que anés a la deriva juntament amb la placa de gel, aquest vaixell no podia ser un de qualsevol. Per això Nansen es va fer construir un vaixell molt fort i, amb un casc molt arrodonit i quasi sense quilla, com si fos una banyera. D'aquesta manera, pràcticament "flotaria" damunt del gel. S'ha dit que el Fram és el vaixell de fusta més fort construït mai. I, la veritat és que ho va fer molt bé.

Va partir el 24 de juliol de 1893 cap a les costes siberianes amb 5 tripulants a bord, entre els quals hi havia Otto Sverdrup, que després (i també amb el Fram) va dirigir una exploració de les illes àrtiques. Portava provisions per a 5 anys de possible deriva pel gel, gossos, trineus i un parell de kayaks. A finals de setembre, després d'un viatge complicat per l'existència de molt gel en latituds inferiors a la que volien entrar-hi, van accedir a la capa de gel àrtic i durant dos llargs anys van anar a la deriva incrustats (quasi flotant) al gel. El gel els va portar, tal com havia previst Nansen, en direcció Nor-oest però, al segon hivern, van veure clar que el vaixell no passaria de la latitud 85ºN. Per això, el 14 de març de 1895, quan el Fram va arribar a 84º 4' N. Nansen i Johansen, un altre dels tripulants, van abandonar el vaixell amb dos trineus, gossos i dos kayaks i van continuar el viatge a peu cap al Pol Nord. Al comandament del Fram quedava Otto Sverdrup i continuava a la deriva (va arribar als 85º 57' N.). Nansen i Johansen van arribar el 6 d'abril a la màxima latitud mai assolida fins aquell moment: 86º 14' N. i van tirar enrera per les males condicions del gel. No van mirar de trobar el vaixell sinó que van dirigir-se cap al sudoest. Cada cop amb menys aliments, van anar matant un a un tots els gossos. El 24 de juliol de 1895 van arribar en kayak fins la Franz-Josef Land (unes illes a l'est de Svalbard) i es van quedar allí tot l'hivern alimentant-se de morses i óssos polars. No sabien on eren. A la fi, el maig de 1896, quan volien iniciar un viatge incert cap a Svalbard, van tenir la sort de trobar una altra expedició àrtica que els va tornar a Noruega.

Hi van arribar 7 dies abans que el Fram que, com Nansen havia previst, va continuar la seva deriva fins a Svalbard i, des d'allí, Sverdrup el va tornar a casa. Increïble.

Les travesses de Nansen i el Fram en l'expedició de 1893
En traç vermell gruixut: travessa del Fram
En traç discontinu: travessa de Nansen, després d'abandonar el Fram

Nansen va ser el mestre en qui Roald Amundsen es va voler emmirallar. Després de la seva exitosa i pionera travessa del Pas del Noroest, Amundsen va pensar que havia arribat el moment de conquerir el Pol Nord. I ho faria usant, essencialment, la mateixa estratègia que Nansen: la deriva amb el Fram. Va creure que si Nansen no havia pogut arribar al Pol Nord, havia estat simplement perquè havia entrat massa a l'oest a la capa de gel àrtic. Per tant, el 1910, Amundsen va dissenyar una aproximació a la capa de gel, no per les costes nor-occidentals de Sibèria (com va fer Nansen) sinó per l'Estret de Bering: Per fer el Pol Nord, li caldria a Amundsen arribar pràcticament al Sud: al Cape Horn (Cabo de Hornos), a la punta sud de Sudamèrica i, després remuntar el Pacífic fins a Alaska i l'Estret de Bering per poder entrar, des d'allí, a la cap de gel polar el més a l'est possible.

L'expedició a bord del Fram va sortir el 3 de juny de 1910 d'Oslo, com estava previst. I va fer escala a l'illa de Madeira, també com estava previst, al setembre. Però a partir d'allí, les coses no es van desenvolupar exactament com Amundsen havia planejat inicialment. Podríem dir que, d'aquell llarg viatge previst, només en faria la meitat. Però explicar això sí que mereix, inexcusablement, un altre post. Potser el més important de tots.