E.A.: La conquesta del Pol Nord (1)

Exploració àrtica: La conquesta del Pol Nord (1)

El setembre de 1909 dos telegrames (un enviat des de les Shetland i l'altre des de la Península del Labrador) anunciaven amb 6 dies de diferència una conquesta geogràfica de la màxima transcendència: la del Pol Nord. Tots dos telegrames coincidien, no només en el moment en què es van enviar i en el seu contingut, sinó que també ho feien en un tercer fet no menys rellevant: amb tota probabilitat, eren dos fraus(1).

Els autors dels telegrames eren Frederick Cook, que mantenia que havia conquerit el Pol Nord el 21 d'abril de 1908 i Robert Peary, que ho va fer, segons la seva versió, un any més tard: el 6 d'abril de 1909.

Frederick Cook era un cavaller, un seductor... i un mentider compulsiu. Tenia una gran facilitat per novel.lar els seus diaris d'exploracions, per fer arribar la imaginació allà on no podien arribar les seves cames, la qual cosa pot ser una virtut pel Jules Verne, però no ha estat mai ben vist per a un explorador. Després, amania les fites que havia novel.lat amb el seu posat de cavaller i les seves dots com a seductor.

I s'aprofitava també que durant el segle XIX i començaments del XX, les societats geogràfiques estaven bastides sobre una mena de codi d'honor que feia que no es qüestionés la paraula d'un membre o d'un explorador reputat. Segurament, ara consideraríem aquest codi com una mica ingenu però en aquell moment la paraula donada tenia el seu valor. Una societat amb aquestes regles era un terreny adobat per a que un home amb pocs escrúpols a l'hora de faltar a la veritat pel seu profit prosperés. Així doncs, inicialment es va acceptar sense cap reserva el seu anunci i se'l va considerar com el primer home en posar el peu damunt del Pol Nord.

Però en aquesta ocasió Cook no va estar de sort perquè l'altre explorador involucrat, Robert Peary, no va deixar que un farsant li arruinés la seva jubilació.

Robert Peary era un oficial de la marina dels Estats Units que va dirigir vàries expedicions a l'Àrtic (en la primera va comptar amb Cook com a metge de l'expedició i va fer una gran feina salvant vides). Aquestes expedicions van obtenir una rellevància científica considerable que Peary va intentar augmentar arrogant-se descobriments o fites que no li pertocaven. Era un home segur de sí mateix, arrogant, menyspreatiu envers els altres i amb una vanitat important. Com Roald Amundsen, va entrar en contacte amb els esquimals i va aprendre d'ells tècniques de supervivència en condicions de fred extrem. Però a diferència d'Amundsen, sempre els va tractar com a éssers inferiors, els presentava com a "especímens" en reunions científiques, els considerava com a "els seus esquimals" i no permetia que participessin en expedicions organitzades per altri. Això no va impedir, però, que adoptés dos nens esquimals.

El 1908, als 52 anys, va dirigir la que sabia que era la seva darrera oportunitat d'assolir el Pol Nord. Va sortir del port de Nova York, a bord del Roosevelt, el 6 de juliol de 1908 amb 23 homes. A l'agost va atracar el vaixell a Cape York, a la costa noroest de Groenlàndia i a la tardor va arribar a Cape Columbia (83º N.) a la punta nord de l'Illa Ellesmere (al nord de Canadà). Allí va passar l'hivern. Del 15 al 22 de febrer de 1909 van sortir progressivament 6 grups amb trineus, gossos i provisions de Cape Columbia amb l'objectiu d'anar establint campaments de suport. L'1 d'abril, a 87º 47' N. el darrer equip retornà i Peary quedà sol amb amb cinc homes (4 d'ells esquimals) per llençar l'atac definitiu al Pol. Segons la seva paraula, el dia 6 d'abril hi arribà.

Quan Peary va saber que Cook havia fet l'anunci de conquesta del Pol es va enfurismar. No podia ser que un farsant i un xerraire, com considerava a Cook, li arruinés la glòria que, certament, ell mereixia molt més. El va acusar públicament de mentider i va endegar una campanya en contra seva. Cook va contestar usant les seves dots de cavaller i es va alegrar de que Peary també hagués arribat al Pol. Ràpidament es va posar tothom a la butxaca i, durant un temps, Cook va ser tingut com al descobridor del Pol Nord.

Però la campanya de Peary aviat va donar fruits i va recollir una quantitat important de proves que posaven en dubte la gesta de Cook: com era possible que hagués arribat al Pol sense cap equip de suport i només amb dos esquimals? On era el seu diari i les seves anotacions de posició? Com havia trigat un any i mig a fer pública la descoberta? Com era que els esquimals que anaven amb ell (quan van ser interrogats per l'equip de Peary) van dir que mai no havien perdut terra ferma de vista? Cook es va defensar de totes aquestes acusacions però les proves que aportava no eren prou convincents i, aleshores, va arribar la seva sentència.
Uns anys abans, el 1906, Cook havia anunciat que havia aconseguit fer el cim del Mt. McKinley, la muntanya més alta de Nordamèrica amb més de 6000 m. Ningú no ho va qüestionar i es va convertir oficialment en el primer home en escalar-la. Però el 1909, el company d'expedició de Cook al McKinley, pagat per seguidors de Peary, va demostrar que l'anunci del McKinley també era un frau. En realitat, ni tan sols es va acostar al cim. La fotografia que va mostrar del suposat cim del McKinley, era, en realitat, d'un pic minúscul situat a 30 Kms. del McKinley i que, a partir d'aquell moment, se'l coneix com a "Fake peak".
I no van ser els únics fraus que va protagonitzar Cook a la seva vida: es va atribuir l'autoria d'un diccionari de Yaghan --llengua dels indígenes de Tierra del Fuego--, que realment era de Thomas Bridges i va ser a la presó per un frau de falsificació de correu.

Tot i que es va constituir una societat de suport a Cook que encara existeix avui (http://www.cookpolar.org/), Peary va rebre els honors de ser el primer home en arribar al Pol Nord; el 1911 el Congrés dels EEUU li va atorgar una pensió vitalícia com a "Rear Admiral" reconeguent les seves aportacions a l'exploració àrtica. Moltes societats científiques li van retre honors i ell es va dedicar un temps a conferenciar amb uns honoraris tan elevats com pertocava al descobridor del Pol Nord.

Però ja res no seria igual al món de l'exploració geogràfica i els seguidors de Cook i altres exploradors i científics independents li van demanar a ell el que ell havia demanat a Cook: proves fefaents de la seva conquesta del Pol. I aquí es va veure que, tot i que la seva expedició era, sense cap dubte, més seriosa que la de Cook, les proves que aportava de la seva arribada al Pol Nord eren altament discutibles:

*Les distàncies que, segons el seu diari, va recórrer en el darrer tram, el que va fer només amb Henson i 4 esquimals, doblaven i, durant 2 dies i mig quadruplicaven les que havia fet ell mateix fins aleshores. Cap altre explorador, en les seves condicions, ha pogut repetir uns registres com els de les darreres etapes de Peary. A més, no anava acompanyat de cap expert en navegació.

*Com sabia que era al Pol Nord si a les seves notes no tenia registres de longitud i molt pocs de latitud? Tampoc no va tenir en compte que la deriva del glaç el podia allunyar del seu curs.

*Les dates del seu diari corresponents als dies 6 i 7 d'abril (la seva arribada al Pol) estan en blanc. Les notes de Peary sobre la seva arribada al Pol les va escriure en un full apart que va adjuntar al seu diari més tard. Més encara, es van trobar discrepàncies entre el seu diari personal i el que va publicar .

*Quan va retornar al Roosevelt, no tenia l'aspecte d'un home feliç, portador de l'anunci de la conquesta del Pol Nord que acabava de fer història i acomplert l'objectiu de la seva vida.

Avui, tot i que no es pot demostrar concloentment que Peary no arribés al Pol (com tampoc no es pot demostrar, evidentment, que hi arribés), sembla clar que no ho va fer, que com a molt va arribar a 80 Kms. del Pol Nord. I, encara més, que sabia que no hi havia arribat.

De tota manera, encara avui hi ha partidaris i detractors de tots dos exploradors que s'han organitzat en forma de societats (o potser hauríem de dir "sectes") de suport. Però, com passa sovint, amb tota probabilitat, totes dues religions són falses.

L'exploració del Pol Nord encara havia de conèixer un altre capítol en què la vanitat humana es posà al davant de la veritat, però d'això potser que en parli en un altre post.

(1): Petit homenatge al Jesús Moncada.