Comiat

13.07.08. 14:23. Vol Longyearbyen a Tromso

Han estat tres dies molt macos a Svalbard però ja em toca anar donant per acabades les vacances i tornar cap al sud. Bé, si més no, un sud relatiu. Poca gent consideraria Vaasa com a sud. Jo mateix la veia com un nord quasi absolut fa només una mesada. Però des d'aquí dalt, fins i tot la línia del Cercle Polar veig perduda allà baix, molt lluny, com al fons d'un abisme.

Quan vaig preparar aquest viatge pensava que una destinació com Svalbard era una d'aquelles coses que fas un cop a la vida i gràcies. Ara que marxo (segurament encara una mica hipnotitzat per l'encís polar) ho faig amb molta recança i penso que he d'intentar tornar. Amb tres dies no he vist res, ni el sol no he pogut veure... No he pogut revisar amb una mica més de deteniment la literatura polar que tenen a la biblioteca; no he pogut fer un creuer per la costa oest fins NY Alesund i més amunt encara; només he vist una gran glacera; no he pogut navegar des del continent fins a Svalbard en veler; no he pogut fer cap caminada per les illes; no he sentit la nit polar, l'eterna nit de 6 mesos; no he vist aurores boreals. Per no poder, ni tan sols he pogut llogar un rifle i anar a encalçar óssos polars i fer-me una foto a la vora del meu trofeu penjat d'un garfi (l'ós, vull dir) a la porta de l'Oficina d'Informació ;-). Ara, a l'avió, fins i tot em vénen ganes de tornar a veure aquells penya-segats blancs de cagades i plens d'ocells de plàstic que les autoritats col.loquen estratègicament quan comença la temporada turística.

I, ben mirat, ara que marxo, penso que segurament els ocells no són de plàstic i que Svalbard segurament no és un parc temàtic sinó un dels llocs més autèntics que he vist mai. Un lloc que val la pena explorar amb una mica més de calma. I, encara tocat pels aires àrtics, penso que fóra una pena limitar la meva exploració a Svalbard. Miro l'atles i em pregunto: quines terres hi ha per damunt dels 80º N.???

No gran cosa, la veritat: La meitat de l'illa canadenca d'Ellesmere (amb un assentament accessible a 76º N. i dos per damunt dels 80º, però de caire científic o militar), dos arxipèlags russos que només tenen assentaments animals (quin gran lloc per a la jubilació del Putin, i que em perdonin els óssos) i l'extrem nord de Groenlàndia. No us negaré que ja tinc les meves idees, però ara no toca. Ara és moment encara d'enyorar Svalbard.

I, per fer-ho amb la solemnitat que cal, us deixo amb algunes paraules i unes fotos. Les paraules són de la Synnove Haga, una noia que ja porta 13 anys feliçment casada amb la bellesa impactant i salvatge d'aquestes illes i els ha dedicat, com a declaració d'amor, un llibre de poemes i fotografies que es titula "Svalbard, amb arrels al permafrost". Malauradament, les fotografies no són del llibre.

Sol lunar

Tu ets el nostre Sol ara
I brilles al mig del dia

Raig pàl.lids
foragiten la foscor
i escampen espurnes a la neu

Treuen el cap siluetes

rocs i forats,
rens adormits,
tu i jo

Una gelada i clara
passejada de la Lluna Plena

Un parèntesi refrescant
de la hivernació

Aurora B.

A Aurora B. li fa tall
quan els nois li demanen un ball

Prefereix ballar lliure pel
negre embolcall del cel.

Obre la dansa suau amb un remolí,
comença a girar amb un somrís
i acaba en un salvatge abandó.
El cel llueix seductor
i, bategant fins l'infinit,
ella hipnotitza i crea delit.

Quan tota l'energia ha finit
la reina del ball se'n va feliç.
La pista de dansa perduda al cel
entre els satèl.lits i els estels.

Normalització

Ves amb compte amb la normalització
abans que t'atrapi

llençant-se't al damunt
des del darrera

I de sobte
et faci presoner
per sempre

No. Resisteix-la
i enviala al continent

No hi té res a fer aquí.

Encén el llum

Quasi en coma,
sempre cansada,
amb el deler
de jeure al llit.

Nit tot el dia
dia rera dia
la foscor empeny
per totes bandes.

Pot algú encendre el llum, sisplau?

Carícia

Rajos baixos
acaronen la muntanya
per primer cop.

Tones de foscor
volen de les nostres espatlles.

Ets aquí, finalment
una altra vegada.

L'espera ha acabat.

Sardines en llauna

Més de 6000 milions de persones
viuen en aquesta terra

6.000.000.000

A Honk Kong, Bangkok,
Alger i Déu sap a on

Tots embotits
en formiguers

Mai silents
Sempre atapeïts

6.000.000.000

Només un any

Hi estarem només un any.
Vam dir, com molts d'altres.

Però un es van fer dos,
dos esdevingueren tres
i ara són dotze.

És estrany com el temps vola
i encara en cobegem més
de la terra, de la llum, de l'aire.

Hem d'admetre
que no en tindrem mai prou.

La vida és massa curta
per abraçar tot Svalbard.

El rei i jo

Bé, bé, bé,
ets tu?

I jo que pensava
que estava sola

Has aparegut
del no res.

Tan aprop, tan aprop.
Quin honor

aconseguir una audiència
amb el Rei de l'Àrtic.

Gràcies per deixar-m'hi estar.

No anem al mateix vaixell

Als vells temps
tothom creuava l'oceà

gronxant-se fins el final del dia

sota un sol brillant
i un mar embolicat

amb vaixells de fusta
entomant el vent

Fins que albiraven les costes de
Svalbard
a l'horitzó.

Quina joia
poder posar els peus a terra ferma.

I avui ens queixem
si l'avió surt amb retard.