Itaca

15.07.08. 11:00. Tren de Rovaniemi a Vaasa

"Personalment, no viatjo per anar enlloc, sinó per anar. Viatjo pel plaer de viatjar. L'important és moure's."
Robert Louis Stevenson

"El viatge és la meva casa"
Muriel Rukeyser

Al tren que em retorna a Vaasa, la mirada perduda a la fotografia moguda de la finestra, amb la ressaca d'aquest viatge tan magnífic que ara acaba i amb la recança que dóna la imminència de la quotidianitat, deixo que el meu esperit voli i imagini coses...

I, ara per ara, les coses que imagina, són viatges, ves per on... És ben sabut que imaginar-los és començar-los a viatjar i escriure'ls és començar-los a compartir. Així, si algun dia esdevenen alguna cosa més que un somni, potser algú que els haurà llegit s'hi voldrà afegir i no me'ls caldrà fer sol. Però abans de posar-nos massa sentimentals, és procedent recordar aquí unes paraules --com sempre esmolades-- del Mark Twain:

"He descobert que no hi ha manera més segura de descobrir si t'agrada una persona o l'odies que viatjar amb ella."


Projecte 1. Lleida-->Lhasa Un mes

Un aspecte interessant d'aquest projecte és el medi de transport: el viatge es faria en tren.

*Lleida-->Moscou no planteja massa dificultats. Si rebusqueu pels posts de juny trobareu que a Utrecht vaig agafar un llarguíssim tren nocturn de la DB (Deutsche Bahn), uns vagons del qual anaven cap a Moscou.

A partir de Moscou la cosa es comença a posar interessant:

*Moscou-->Beijing, amb el mític Transiberià, culminat amb el trans-manxurià o el trans-mongòlic, per arribar a Beijing i no a Vladivostok.

*Beijing -->Lhasa, amb la línia de Qinzang, l'obra d'enginyeria ferroviària més increïble del món.
Un tren que roda per damunt dels 5000 m. d'alçada i que, com als avions, cada passatger té una mascareta d'oxigen.

Aquesta línia està feta, segurament, en contra dels tibetans, per colonitzar el Tíbet de ciutadans xinesos. Però ja està feta i, segurament, el fet que més viatgers hi puguin arribar també farà que el Tibet estigui menys aïllat i més obert a l'exterior. No només a Xina.

A partir d'aquí, el viatge és nebulós. Es pot arribar per carretera al Nepal (a partir del 2013 la línia ferroviària arribarà també a Katmandú), i d'allí a l'Índia, seguir en tren fins a Paquistan, Iran, Turquia i, altre cop a Europa. Però tot això ja em sembla ciència ficció. Suposo que el final del viatge, mal que em pesi, fóra un avió Lhasa--->xxxx---->xxxx----->Barcelona (o Alguaire, qui sap ;-) )

mapa

Projecte 2: Lleida--->Nord de Groenlàndia ...... (però no en tren ;-) ) Un altre mes

Tren: Lleida-->Calais-->Dover-->Londres-->Edimburg-->Aberdeen

Ferry: Aberdeen --> Lerwick (Shetlands)-->Feroes-->Islàndia

Avió: Islàndia -->Punta sud de Groenlàndia (no hi ha ferry des d'Islàndia a Groenlàndia :-( )

Ferry coster: Pujar de port en port per la costa oest de Groenlàndia fins a Qeqertarsuak

A partir d'allí es pot agafar un avió fins el nord de Groenlàndia. Pràcticament a 80º N.

mapa

Projecte 3: Un creuer d'una setmana amb l'Helena ;-)

L'Helena és el veler que no he pogut agafar per anar a Svalbard. Però per què no un altre any? A la destinació que tinguin en cartell en aquell moment. Per exemple, l'estiu vinent van a Sant Petersburg. La idea és navegar en veler una setmana, compartint les feines d'abord. No és un viatge car perquè cal treballar. Formes part de la tripulació. Mentre no em facin pujar a un màstil ....


Nota final: No us sorprengui que l'avió aparegui poc als meus projectes. Un avió et segresta el trajecte, o sigui, el viatge.