Ben entrada la matinada del 16 de Juny de 1903 un vaixell petit, de 49 tones i un motor de tot just 13 cavalls sortia silenciosament d'un port d'Oslo buit. Només les gavines insomnes van ser-ne testimonis.
L'endemà, com de costum, els creditors de Roald Amundsen s'arreplegaven al port a impedir que el vaixell sortís i per reclamar-li els diners que els debia pels béns que li havien avançat, però no van trobar el Gjoa a cap moll. Semblava com si se l'hagués empassat el mar.
En aquells moments, el Gjoa amb Amundsen i 6 tipulants més navegava cap a Groenlàndia (on es van afegir més gossos i provisions) i després posava proa cap a la conquesta del Pas del Noroest.
Roald Amundsen havia après que un dels errors d'expedicions anteriors havia estat la seva grandiositat: centenars d'homes, vaixells grans, múltiples responsables (capità, responsable mèdic, científic...) que derivaven sovint en disputes de lideratge... Ell va optar per l'estratègia contrària: set homes, un vaixell petit i maniobrable que no quedés atrapat al gel (llevat de per hivernar), el seu lideratge indiscutit en tots els camps i tot el temps del món per davant.
El seu lideratge era acceptat perquè els anys anteriors a l'expedició els va passar aprenent dels més grans experts en magnetisme (un dels seus objectius era trobar el Pol Nord Magnètic), navegació, i exploració polar (fem aquí esment a Nansen, un dels grans exploradors polars que sortirà més endavant en aquest blog).
En la recerca del Pas del Noroest el Gjoa va travessar els canals que es mostren al mapa adjunt. Una dificultat de navegació important que tenien era que en latituds tan septentrionals i properes al Pol Nord magnètic, la brúixola rodava com a boja i era del tot inútil.
Mapa del Pas del Noroest
Quan van arribar davant de la King William Island van prendre la decisió més important del viatge: tot i que era més temptador navegar cap a l'oest d'aquesta illa pel Victoria Strait, Amundsen va preferir fer-ho per l'est, pel James Ross Strait. Sabia que pel Victoria Strait havia fracassat una expedició anterior i els seus integrants havien mort tots. Tot i que la decisió va ser encertada, aquesta va ser la part més dura del viatge. Les aigües del James Ross Strait eren poc fondes i hi havia gel (el fet de navegar amb un vaixell petit va ser decisiu en aquest tram). A més, s'acostava setembre i havien de trobar un port per hivernar. El van trobar al sudest de la King William Island, el port natural que ha passat als atles amb el nom de 'Gjoa Haven', el port del Gjoa.
En aquest port van passar quasi dos anys. Aquí va ser on Amundsen va fer els aprenentatges que contribuirien decisivament als èxits de successives expedicions. Tot va començar quan el mes d'octubre de 1903 uns caçadors esquimals van arribar al Gjoa, que ja estava hivernant, incrustat al gel. Tot i que la majoria dels exploradors contemporanis d'Amundsen consideraven els esquimals com a salvatges incivilitzats, Amundsen sabia que podia aprendre molt d'aquells que es passaven tot l'any damunt del gel. Per això va córrer a abraçar-los efusivament. Durant els propers mesos els esquimals li van ensenyar a fer igloos (que aïllaven molt més que les tendes de la temperatura exterior), a conduir gossos i a abrigar-se amb determinades pells d'animals. També van aprofitar aquells mesos per fer observacions de rellevància científica, com per exemple, un nou càlcul del Pol Nord Magnètic, que van establir a 70º 30' N, 96º 36' W, uns 42 Kms. més al nordest que la darrera posició que s'havia calculat.
El 13 d'agost de 1905 el Gjoa va sortir del seu port (mai millor dit), va acabar d'enrevoltar pel sud la King William Island i va continuar enganxat a la costa nord de Canadà fins més enllà del delta del Mackenzie. Aleshores l'hivern se'ls va tirar al damunt i el Gjoa va quedar altre cop atrapat entre el gel. Però ara ja estava fet. Era clar que l'any següent, amb el desglaç, s'alliberaria el Gjoa i arribarien a l'Estret de Bering.
El 5 de desembre de 1905, des d'Alaska, enviava un telegrama a Fridtjof Nansen, el seu mentor, comunicant-li que el Pas del Noroest estava conquerit. Quan es va assabentar que Noruega s'havia independitzat de Suècia i que Haakon VII era el nou rei li va enviar també una comunicació indicant-li que havia assolit una gran fita per Noruega, que n'esperava assolir més i s'acomiadava com a "el vostre vasall, Roald Amundsen".
Començava a estar clar que un dels elements més importants de les expedicions era l'assoliment de la Glòria. La Glòria individual i la Glòria col.lectiva (o sigui, la patriòtica, més ridícula encara) i que els exploradors no dubtarien ni un moment a deixar-hi la pell per tal d'aconseguir la immortalitat (valgui la paradoxa). Però tot això ja ho anirem veient...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada