El Gran Nord: L'Arxipèlag de Kvarken

22.06.08. 22:05. Vaasa.

La costa de Vaasa està completament esmicolada en mil i una illes i illots, igual com quedaria una taula amb estovalles blaves si Josepma, el maldestre, hi mengés un entrepà. Els locals els anomenen l'Arxipèlag de Kvarken. L'illa gran més oriental és tot just a 1 km del continent així que fa uns 10 anys van construir un d'aquells ponts penjats als que sóc tan aficionat ;-). De fet, és el més llarg de Finlàndia (tot i que està molt lluny de la mida del d'Oresund entre Malmö i Copenague). Avui hi he anat a fer una excursió amb el Karle i les amigues Koplovitch. És només a 18 Kms. de Vaasa: espero arribar-hi en bici un altre dia.

L'arxipèlag de Kvarken va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco l'any 2006 degut al curiós fenòmen geològic que fa que el sòl d'aquestes illes s'elevi 0.8-1 cm cada any. En la darrera glaciació, aquest terreny estava cobert per unes pesadíssimes glaceres d'uns 2 Kms. d'alçada. Aquelles glaceres, en el seu moviment, anaven deixant al terra unes crestes formades pels sediments que arrossegaven. Aquestes crestes eren com els solcs dels sembrats i estaven disposades perpendicularment a la direcció de moviment de la glacera.

Quan va arribar el desglaç, la terra es va veure de sobte alliberada del pes de tant de gel i va començar a elevar-se. Al començament, un metre cada any. Al cap de molts anys van començar a emergir els primers rocs i les primeres crestes i es va formar l'arxipèlag. Ara continua emergint a un ritme més pausat (0.8-1cm anual) i parts que fa 20 anys estaven submergides ara estan perfectament damunt de la superfície (cada 10-20 anys han de canviar les cartografies). Es poden veure perfectament les crestes formades pels sediments de les antigues glaceres com solcs prims i allargats sobresortint de les aigües. L'aigua és molt poc fonda, per la qual cosa navegar-hi és perillós. Hi ha marques de colors per indicar els llocs menys fondos on qualsevol barca podria embarrancar.