He passat un solstici d'estiu entranyable i completament integrat a Finlàndia. El Karle, un professor d'aquí, em va convidar a casa seva: una casa tradicional finlandesa de fusta, pintada de vermell fosc, al mig del bosc, a la vora el Bàltic. I tot això, a 10 minuts en bicicleta del meu apartament. Com a veïns té els seus dos germans, amb unes cases semblants, una cabana-sauna i un embarcador amb dues barques a motor.
La casa d'un dels germans (de fet, vam sopar en aquesta casa)
La taula estava parada en una racó de la sala, emmarcada per un finestral a cada paret. Al voltant de la taula vam seure el Karle, la Brigitte (la seva dona), el seu germà Kimo, la seva dona Eva i la seva filla, també Eva, i l'amiga de la seva filla, Chris. Dues noies de molt bon veure, diria que a la frontera dels 30 i que representen fins quin punt l'alliberament de la dona ja fa temps que ha deixat de ser tema de conversa en aquestes latituds. Totes dues tenien el posat i els deixos d'unes triomfadores: segures d'elles mateixes, viatjades per totes les latituds i longituds i en ple procés de digestió del món que ja fa temps que s'han empassat. Una treballa com a periodista en una agència internacional de notícies amb seu a Copenague i fa feina al Líban, Jordània i Israel. L'altra treballa "from 9 to 9" (sic) en un banc d'Amsterdam. Totes dues es van presentar amb la tarja d'empresa (jo els vaig escriure el meu correu electrònic en un tovalló de paper amb flors) i ens van ametrallar durant tota la vetllada amb un anglès endiablat i rapidíssim. L'una començava amb detalls d'alt nivell sobre la situació a Beirut o sobre les màfies russes; l'altra contraatacava mesurant l'abast de la crisi internacional. La resta ens dedicàvem, majorment, a girar el cap en una o altra direcció segons d'on vinguessin els trets. Jo tenia la sort d'estar assegut al davant d'un dels finestrals així que, sovint, el cap no acabava de completar el gir i deixava que els ulls es perdessin a través de la finestra en direcció al bosquet, a l'embarcador i al Bàltic, embolcallat tot de la suau llum crepuscular que busquen els fotògrafs. Aquella que acarícia sense cremar.
El tiroteig es va anar calmant i les hores van anar passant aleshores més plàcidament, en petites converses o en silenci. De tant en tant el Kimo s'aixecava i portava més plats de peix: peix blanc cru i macerat amb salsa de mostassa, amb salsa de vinagre, amb herbes, amb crema de llet i herbes; salmó cru marinat amb sal; patata bullida sencera amb mantega; pa de diferents tipus; truita de patata (heus ací la meva aportació que no va ser mal rebuda ;-) ) i, finalment, les postres: pastís de maduixa amb nata batuda. Tot va ser boníssim (incloent la truita ;-) ).
Quan faltava mitja hora per la mitjanit el sol llepava encara els avets de l'arxipèlag de Kvarken, al davant de Vaasa. El Kimo es va aixecar altre cop i va tornar a la cuina a preparar els cafès. Ah..., vaig pensar, ara que l'alliberament de la dona està plenament assolit, hauran de començar a pensar en el de l'home...
A mitjanit, les amigues Koplovitch es van aixecar i van anunciar: "anem a fer una sauna" i totes dues juntetes van desaparèixer fent saltironets pel bosquet en direcció a la cabana-sauna.
La cabana-sauna
Jo vaig aprofitar l'avinentesa per acostar-me a l'embarcador (no a la cabana ;-) ) a fer unes fotos.Quan vaig arribar a l'embarcador, tot just feia uns minuts que el Sol s'havia amagat darrera l'arxipèlag però els colors del cel i la lluentor del mar eren encara molt intensos i la vista meravellosa. I així continuaria, si fa no fa, fins que al cap d'unes tres hores tornaria a sortir. A l'arxipèlag s'apreciava alguna foguera per festejar el solstici. La bandera finesa continuava onejant al màstil de l'embarcador i, per únic cop en tot l'any, ho continuaria fent tota la nit. Vaig fer fotos fins que els mosquits em van fer tornar a dins de casa. Quan obria la porta vaig pensar que el solstici d'estiu a Finlàndia tenia una dimensió molt diferent.
Burka anti-mosquits
Totes les fotos de paisatge les vaig fer entre la mitjanit i la 1:00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada