L'ètnia laponesa (o sami) està repartida entre quatre estats diferents: Rússia, Suècia, Noruega i Finlàndia. En total són unes 80.000 ànimes: 2000 a Rússia (a la Península de Kola), 50.000 a Noruega, 20.000 a Suècia i 10.000 a Finlàndia.
Tradicionalment, les societats samis s'organitzaven en petits grups o Siida (el museu d'Inari ha emprat també aquest nom). Originàriament, aquests grups eren nòmades, vivien en tendes similars als dels indis americans i seguien els ramats de rens salvatges en què basaven la seva supervivència. Com nosaltres amb el porc, ells aprofitaven totes les parts del ren: la carn, la pell (per abrigar-se i fer matalassos), la llet, els ossos i les enormes banyes, per fer eines.
A finals del s. XVI van començar a domesticar els rens i al s. XIX, van constituir cooperatives (anomenades paliskunta). Aquestes cooperatives agrupen els ramats de tots els seus socis i els deixen campar lliurement per espais enormes de terreny. Aquests espais estan limitats per tanques que eviten que els rens en surtin. Al setembre, els mascles se separen del ramat per sacrificar-los. Cada any se sacrifiquen més de 120.000 rens a la Lapònia. Avui, els pastors samis controlen els seus ramats amb motos de neu o, fins i tot, amb helicòpters.
La seva religió tradicional estava basada en la natura: adoraven el Sol (al que anomenaven 'pare') i la Terra (la 'mare'). El lligam dels samis amb els déus es feia a través del Xaman. Aquest es comunicava amb els déus a través de repics d'un tambor. El tambó va esdevenir un element de tradició laponesa molt important. Al s. XVII van ser obligats a convertir-se al cristianisme i el poder dels xamans es va acabar.
Hi ha diverses llengües laponeses. La més comuna és la "fell- sámi". La legislació finesa els atorga el dret d'ensenyar sámi a les escoles locals i d'adreçar-se a l'administració en sámi. Finlàndia va constituir un
Parlament consultiu sami el 1972 i l'han seguit, més recentment, Suècia i Noruega (no es descarta que quan els russos hagin après, ells mateixos, el significat de conceptes com ara 'parlament' o 'democràcia' prenguin alguna determinació semblant o, en el seu defecte, els exterminin). La Festa Nacional Sami se celebra el dia 6 de febrer, en record de la primera Conferència Sami.
Avui en dia, la gran majoria de la població laponesa viu del turisme i dels rens.
Finalment, m'agradaria afegir que hi ha samis que consideren el nom "laponès" (o "lappi") com a despectiu. De fet. aquesta paraula significa 'roba de captaire' o 'incult' en alguns idiomes escandinaus. En les seves llengües sempre es refereixen a sí mateixos com a "sami" i aquest és el nom que reivindiquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada