Tallinn

26.07.08. 15:50. Tallinn (59º N.)

El mateix encant de carrers empedrats, estil medieval i grans esglèsies punxegudes. La mateixa muralla que enrevolta el conjunt. Les mateixes botigues de souvenirs que t'atraquen a cada cantonada. La mateixa situació a la vora del mar. La mateixa aparença de parc temàtic medieval.... Però mentre Duvrovnik està essencialment impecable, a Tallinn hi sovintegen les cases desconxades, només hi sobreviuen tres panys de muralla (mentre que a Duvrovnik abraça tota la ciutat) i té, en general, una aparença una mica més deixada. Sembla com si la ressaca dels bombardejos russos al final de la II Guerra Mundial hagués estat molt més llarga i intensa que la del setge inhumà que va patir Duvrovnik als anys 90.

Una diferència curiosa amb Dubrovnik és que, mentre que aquesta darrera ciutat té una porta de les muralles que s'obre a l'Adriàtic, en el cas de Tallinn cal caminar uns 300 inexplicables metres des de les muralles fins al port. Per què ho van fer així? No seria més pràctic construir la ciutat (i, per tant, les muralles) a la vora del port? No he trobat una resposta a aquesta qüestió però n'apunto una de no confirmada: La terra de Tallinn, com la de l'Arxipèlag de Kvarken, a Vaasa, també s'eleva cada any (a un ritme més lent: uns 2.4-2.5 mm anuals). Això faria un metre cada 400 anys. Potser això podria explicar un allunyament progressiu del mar respecte de les muralles, que estaven ja construïdes a finals del s. XIII.

Si en els propers anys, els estonis posen fil a l'agulla, refan la muralla i renten una mica la cara a les cases, podran demanar amb totes les garanties (amb la jurisprudència creada per Duvrovnik) les denominacions de: Perla del Bàltic i Parc temàtic medieval. La de Patrimoni de la Humanitat ja els la va atorgar la UNESCO l'any 1997.

I, si volen ser justos, crec que a aquest esforç de rentada de cara hi haurien de contribuir una mica els seus veïns de Helsinki. Perquè de la mateixa manera que els reusencs saben que Tarragona és el seu barri marítim, els habitants de Helsinki (helsinkesos?) saben que Tallinn és el seu barri medieval, que el tenen a un tir de Ferry: els 81 Kms. que separen les ribes Nord (Helsinki) i Sud (Tallinn) a l'entrada del Golf de Finlàndia, al sud del Mar Bàltic. El mateix golf, que ressenguint-lo cap a l'est ens portaria a Sant Petersburg. No hi ha guia de Helsinki que no s'acompanyi d'unes pàgines dedicades a Tallinn i unes altres a Sant Petersburg (almenys, la meva és així ;-) ).

Quan surts de la reserva turística, que està confinada a l'interior de les muralles (es van construir ja amb aquesta finalitat? Quina vista!!), et trobes la ciutat de debó. La dels ciutadans. I a mi m'ha semblat més aviat trista, grisa i no massa cuidada. Els focs d'artifici dels gratacels a la zona vip aconsegueixen desviar un moment la teva mirada, però quan s'apaguen les seves llums, la vella ombra soviètica s'aplana per tots els racons de Tallinn.