El ferry que em porta a Tallin és enorme però els graus de llibertat de què gaudeix un passatger de segona classe són minúsculs. Totes les portes estan decorades amb un de dos rètols: “Crew only” o “First class passengers only”. Fins i tot n'hi ha una que té enganxats tots dos rètols, clarament es deu tractar de la zona per a la tripulació de primera classe (potser el capità i els primers oficials?). En realitat, aquest ferry és com una presó en la que només pots accedir a la teva cel.la (i.e., butaca) i a un pati, perquè fins i tot els presoners tenen dret a esplaiar-se una hora al dia. Passen l'hora donant tombs a aquell pati. Hi ha presons que fins i tot tenen pintada al terra una circumferència blanca que suggereix als passatgers, vull dir, als presoners quin és el camí que poden seguir. Fins i tot la llibertat de decidir quin trajecte seguiran en el seu etern bucle d'una hora els volen controlar. I si volen anar en zig-zag? I si volen descriure una espiral elíptica? Però em sembla que m'estic desviant del tema que m'ha portat a aquest teclat. Volia dir que el nostre pati és una diminuta, ínfima, ridícula, minúscula, insignificant, microscòpica, fins i tot virica coberta exterior a popa.
No es pot pujar a les cobertes superiors ni es pot anar a les cobertes exteriors laterals ni molt menys encara, a proa. Què lluny queden els meus dies de glòria a bord del Hurtigruten on les 8 cobertes del vaixell eren meves!!!
Ara, això sí: al voltant de l'única microzona accessible del vaixell hi ha tot un seguit de temptacions per distreure els teus euros: cafeteria, restaurant, oficina de canvi, fins a 4 màquines escurabutxaques, quiosc...
Però si es pensen que lligant-me a les seues patètiques aspiradores d'euros, com els grangers lliguen els polls a les menjadores, podran amansir el meu esperit rebel i fer-me consumir compulsivament tot el trajecte, és que no em coneixen. En senyal de protesta, penso estar tot el viatge donant tombs a la coberta-pati, per fer evident la meva sensació d'empresonament en aquesta gàbia flotant. Estic segur que prendran nota de la meva performance i en els viatges successius tot canviarà. De moment, vaig a fer un cafè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada