No pararies de fer fotos. Em direu que sóc de gallet fàcil. Ho accepto, però que algú m'expliqui per què amb un vent gelat fuetejant-nos la cara, la coberta és a vessar. Potser al vaixell s'hi celebra una convenció de massoquistes?
L'any 2005 la guia Lonely Planet va qualificar la travessa amb el Hurtigruten com "el millor creuer del món". És molt possible que l'autor escrivís aquestes paraules en mig del deliri d'un dels múltiples orgasmes que s'experimenten durant la travessa i, per tant, igual que els "t'estimo" amb què es regalen els amants en circumstàncies similars, cal agafar-les amb cautela. En qualsevol cas, la travessa amb el Hurtigruten serà, sense dubte, una de les meves grans experiències del viatge.
Una experiència de navegació, perquè si bé els transatlàntics que fan la ruta no arriben de cap manera al nivell dels gratacels flotants que vesteixen els creuers de luxe, estan a anys llum dels ferries de Mallorca. Els més moderns (com el MS Midnatsol, el MS TrollFjord i el MS Finnmarken) tenen vuit cobertes accessibles; capacitat per a 1000 passatgers i 45 cotxes; jacuzzi; sauna; varis bars i restaurants; saló mirador a la darrera coberta amb parets i sostre de vidre i plena de butaques i sofàs; perruqueria; petit gimnàs; accés a internet; alguns camarots amb balcó i petita biblioteca. Et donen mantes per a que et puguis estirar a les butaques exteriors i pots arribar pràcticament a l'extrem de la proa (com a Titànic, però la companyia te l'has de buscar tu).
I una experiència paisatgística preciosa: amb el cisell de les glaceres, la darrera glaciació va esmicolar la costa de Noruega en centenars d'illes i illots formats sovint per muntanyes escarpades, pelades, punxegudes, abillades encara amb congestes de neu a les seves canals i que sovint s'enfonsen vertiginoses dins del mar. Aquestes illes estan separades entre elles per canals estrets que va travessant el Hurtigruten. A vegades, l'acció erosiva de les glaceres no va ser suficient per separar completament una banda de terra del continent i formar una illa. Aleshores tenim pròpiament els fiords: entrades estretes, allargades i fondes de mar dins la terra. Dos fiords famosos que travessa el Hurtigruten són el Geiranger (declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco) i el Trollfjorden, especialment estret i que requereix una maniobra vistosa del vaixell per sortir-se'n.
El viatge amb el Hurtigruten dura 11 dies: 6 cap al nord (de Bergen a Kirkennes) i 5 cap al sud (de Kirkennes a Bergen). Però no cal fer-lo tot sencer. Jo l'he agafat dos dies: un per anar de Tromso a Svolvaer (cap al sud) i un altre per tornar a Tromso. He triat aquest tram perquè passa per les Illes Lofoten, que deuen acaparar la major concentració de canals estrets, muntanyes nevades, fiords i fotogènia vària de tota la travessa.
Alguns flashos del recorregut que m'han encantat:
*La muralla vertical, pelada en blanc i negre, enfonsada al mar que forma l'arxipèlag de les Lofoten davant la costa.
*El Congost de Raftsundet (també a les Lofoten), un canal estret de 26 kms de llarg que el vaixell travessa obrint-se pas entre imponents penyasegats que dormiten a banda i banda .
*El Trollfjord, molt aprop de Svolvaer i també a les Lofoten, és un fiord especialment estret i amb parets verticals pel qual el Hurtigruten sent una predilecció especial que el fa desviar-se una mica del seu camí per saludar-lo. Però, com passa sempre, aquesta és una passió efímera: una amor d'estiu. A l'octubre, el Hurtigruten l'oblida i el deixa enyorant-lo fins l'any següent.
*El poble de Stockmarknes, on el vaixell visita un avantpassat seu: una espectacular Catedral del Mar, treta de l'aigua a pes i dipositada amb tota la seva imponent majestat damunt del moll on espera ser restaurat per esdevenir museu algun dia. La visió davantera d'aquesta relíquia del mar és especialment ferotge. I encara sort que (potser per no espantar als nens) l'han mutilat i només conserva una secció de proa soldada a una altra de popa de la seva vella grandesa.
*El pas justíssim del vaixell sota els ponts que uneixen les illes als canals. Jo diria que no li sobren més de 2 o 3 metres. Jutgeu vosaltres mateixos.
*El pas de l'enorme Hurtigruten per un canal que només fa 6 metres de fondària. Pots veure, ben a tocar del vaixell, un aiguamoll.
*I el sol, que en aquesta època s'extravia completament, perd l'oest i, en lloc d'anar vertical com està manat, va horitzontal fregant la mar i projectant-hi tota la nit la seva lànguida, trista llum de capvespre (o és d'albada?).
Una mica d'història
Des dels anys 80, el Hurtigruten ha esdevingut una de les grans atraccions turístiques de Noruega. Però aquesta ruta ja transportava viatgers i mercaderies l'any 1893. Des d'aleshores i fins els anys 60 va ser el principal medi de transport per la llavors poc accessible en cotxe costa noruega. Amb la universalització del vehicle particular, la millora de les carreteres i la construcció de ponts entre les illes, arribà la crisi al Hurtigruten. Aleshores vingué la reconversió turística que va dur a la construcció de nous vaixells amb mirador, solàrium i jacuzzi. El capital sempre s'obre camí.
Avui Hurtigruten és una empresa que fa pasta gansa però que no ha perdut del tot la motivació de servei públic dels seus orígens: tant a l'estiu com a l'hivern, sigui temporada alta o baixa, cada dia surt un Hurtigruten del port de Bergen cap al nord i un altre del port de Kirkennes cap al sud amb les seves bodegues plenes de cotxes i mercaderies i amb els camarots que allotgen turistes, però també locals.
El Hurtigruten està tan integrat al paisatge de la costa noruega que fóra impensable un dia en un d'aquests pobletes sense rebre l'escandalosa salutació del vaixell entrant a port; sense desenes de persones esperant per veure'l passar fregant damunt dels ponts o al far de Henningsvaer, on cada dia, al voltant de les 20:00 el Hurtigruten que puja cap al nord saluda sorollosament al que baixa cap al sud, i viceversa.
He dit Henningsvaer??? Mmmm... la meva propera destinació...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada