Europa i els seus trens

19.08.08. 11:20. TGV de París a Irun

Finlàndia

No he vist a tota Europa uns trens com els finlandesos ni cap lloc on el viatger (local i estranger) es pugui sentir tan persona com a Finlàndia. I això que a Finlàndia no existeix l'alta velocitat ni la seva xarxa de ferrocarrils arriba a les remotes i deshabitades regions de la Lapònia. Ja he parlat en altres posts dels trens finlandesos, així que no em repetiré ara.

Quan hom passa un parell de mesos viatjant en tren per Finlàndia, corre el risc d'acostumar-s'hi i de que la tornada a la civilització se li faci molt costa amunt, com m'està passant a mi precisament ara.

Holanda

Sense cap mena de dubtes, l'altre país europeu en alta qualitat del sistema ferroviari. Tampoc no hi ha alta velocitat (almenys generalitzada), però han muntat una xarxa densísima de vies que arriben al més remot llogarret del país. Està quasi garantit que en la propera mitja hora sortirà algun tren que t'hi portarà. Com diu la Sílvia, els trens holandesos són quasi com un metro.

A més a més d'això, la puntualitat és quasi perfecta i l'organització també. Et donen uns itineraris amb totes les correspondències del teu viatge, incloent-hi l'andana d'on sortirà el tren. En altres països, com a l'arrogant, xovinista i totpoderosa França, 10 minuts abans de que surti el teu tren, a vegades no tens encara andana.

Suècia

Vaig estar tot un dia florint-me a l'estació d'Estocolm perquè el dia 17.08.08, la dotzena de trens que anaven des d'Estocolm a Malmö estaven plens.

Les estacions no estan malament, no et sents una miserable formiga com passa a París i a les grans ciutats alemanyes, com Hamburg. A més a més, pots trobar wifi de franc (això em va salvar aquell diumenge). Pero ni l'organització ni la informació estan, de cap manera, a l'alçada del mite nòrdic.

D'altra banda, els seus rodalies (amb els que vaig fer els trajectes Malmö-Ystad i Malmö-Copenague) no em van impressionar de cap manera. Són petits, estrets i sobreocupats.

Alemanya

Els intercities alemanys tenen l'aspecte d'un tren d'alta velocitat però la velocitat d'un intercity.

Tenen el morro punxegut, són estrets, baixos, poc epaiosos i, quasi sempre, plens de gent. En general, són poc amables amb els viatgers alts, molt carregats o amb família o necessitats especials. Però, a més, la seva velocitat no sobrepassa els 120-140 Kms/h., la que tenien el meravellosos, fantàstics i encisadors intercities finesos.

Les estacions són molt maques, però enormes i impersonals. A més a més, tot i que els preus són prou alts i hi ha moltes xarxes wifi operant pels vestíbuls, cap d'elles és de franc.

Almenys anuncien en diferents llengües.

França

Eurostar, Thalys, TGV,....

A la República de l'alta velocitat s'hi accedeix a través d'enormes estacions sobresaturades de viatgers, sense cap facilitat especial (en particular, sense wifi gratuïta) i amb el francès com a únic idioma de la nacional-xovinista França.

I s'hi accedeix a través d'uns trens que cada cop s'assemblen més als avions: petits, estrets, incòmodes, impersonals i plens a vessar. Apart dels seients, en aquests trens no s'hi pot trobar cap, repeteixo, cap de les comoditats que feien més fàcil la vida a bord dels intercities de la llunyana Finlàndia (des de sala de jocs per a nens fins a compartiment especial per a persones amb problemes d'al.lèrgies).

Més aviat, els viatgers quedem atrapats en llaunes que, eufemísticament, anomenen vagons amb els genolls foradant el seient del davant i els ronyons incrustats al propi.

Alta velocitat vs. velocitat alta

Iniciativa per Catalunya s'ha passat un munt d'anys defensant la idea de que l'alta velocitat no era prioritària. Que els costos energètics i mediambientals associats a les línies d'alta velocitat eren inassumibles i que n'hi havia prou amb disposar de trens i vies fèrries que arribessin a una velocitat alta d'uns 140 kms/hora.

Doncs aquest ha estat el model que han seguit FInlàndia i Holanda, precisament els dos països que tenen els sistemes ferroviaris que m'han agradat més d'Europa amb molta diferència.

La renúncia a l'alta velocitat per part d'Holanda és comprensible: es tracta d'un país petit i els magres beneficis que li hagués reportat l'alta velocitat no s'hagueren compensat de cap manera amb els seus costos.

Però... i Finlàndia? No estarien més contents els ciutadans de Vaasa si no els calgués aixecar-se a les 5:00 del matí per poder agafar el "tren pijama" (com l'anomenen) i arribar a les 9:30 a Helsinki? No agrairien poder agafar aquell mateix tren a les 6:30???

I nosaltres mateixos, si viatgem sovint a Barna, no considerem com un gran guany haver reduït el temps de viatge de quasi dues hores a poc més d'una??? Jo, que n'he estat un dels beneficiaris sí que n'estic content. De fet, n'estic molt content.

Però amb el model finlandès faria el trajecte Lleida-Barcelona en 1h. 30 min., tot just 15 o 20 minuts més que ara amb l'AVE i amb una comoditat superior a la de l'AVE (ex.: possibilitat de connectar el portàtil a la xarxa elèctrica). Jo canvio clarament aquests 15-20 minuts de guany per les comoditats que aporten els trens finesos.

Però aquest argument, evidentment, no és aplicable si el trajecte és més llarg (ex: Lleida-París)