Un tren singular

5.07.08. 11:30 Tren de Pännannen a Oulu

L'intercity que va fins a Oulu és meravellós: molt modern; amb vagons de dos pisos; espai per a nens amb jocs; compartiments familiars amb sofàs circulars i taules de jocs; compartiments per a que dues persones puguin parlar privadament, separats amb paret de vidre de la resta del vagó; zones per a persones amb cadira de rodes; llocs per penjar-hi bicicletes; consignes amb clau per posar l'equipatge i poder gaudir del tren sense haver-ne d'estar pendent (tot i que a Finlàndia em deixaria la cartera en un banc de la Plaça Major i allí la trobaria); lavabo enorme amb orinalet per nens i canviador de bolquers; endolls per portàtils... El vagó restaurant té estovalles a les taules i serveixen menjar de debó a un preu similar al d'un restaurant senzill finès (amanida de pollastre i pastís molt complet de carn: 12.80 euros).

No és el tren més maco que he vist (aquest honor l'ostenten els elegants i romàntics trens nocturns
que vetllaven els meus somnis per Hoanda i Suècia) però sí que és el més modern, funcional i pensat per a les persones. Doncs per estrany que sembli, havent-hi trens així encara hi ha gent que s'estima més viatjar en camarots-dels-Marx amb ales.

Avui és el dia de les rectificacions. Ho torno a fer: esborreu la part que diu que el preu del dinar és raonable. Acabo de demanar una ampolla de mig litre d'aigua i un cappuccino de Nescafé de sobre (més val això que un "gran tazón" de cafè-aigua-chirriós finlandès, us ho asseguro) i m'han clavat 5 euros :-(

Després de l'exploració del tren amb escala al vagó restaurant, torno al meu seient al segon pis. El paisatge és magnífic i alhora monòton: una manifestació inacabable d'avets ben alimentats ho ocupa tot. No sé pas què deuen reivindicar i tinc clar que no arribaré mai a la pancarta que l'encapçala. Algú ha intentat comptar-los? Crec que fins i tot les estimacions del PP es quedarien curtes, que ja és dir. En arribar a una estació, el tren enlenteix la marxa i passa al costat d'un llarguíssim tren-furgó policial amb milers d'avets detinguts camí de l'escorxador.

Així és Finlàndia: li dónes un metre quadrat de terra neta i al cap de dos dies t'hi trobes 4 avets.

I plana... Els avets continuen fent de muntanyes (crec que va ser a Cerbère que vaig veure els darrers turons del viatge...).